Àgora presenta una època històrica convulsa en què el dogmatisme de qualsevol índole s'imposava a la raó en les relacions socials. Té por de la història, l'escola diocesana? La llibertat individual és un dels fonaments de la fe cristiana: tots tenim el dret i l'obligació de pensar i reflexionar sobre la realitat que vivim, de respectar la llibertat dels altres i d'actuar-hi en conseqüència. La censura i la manipulació són clarament anticristianes. En canvi, veure una pel·lícula seriosa i intel·ligent no ho pot ser mai. Hom podrà discutir si és més o manco bona, si agrada poc o molt, com tracta els temes religiosos i científics... En qualsevol cas, consideram que s'ha perdut una oportunitat dins les aules per debatre amb els estudiants temes com el diàleg fe-ciència, el rol de la dona en el món antic, aspectes històrics, artístics, etc.
Evidentment, hi ha sectors de l'ensenyament i de l'Església que encara viuen amb por de Galileu, Darwin i Curie. I que no accepten la rotunditat de les Escriptures: "La veritat us farà lliures". Malament estam com a Església i, en concret, com a Diòcesi de Mallorca, si tenim por que els nostres joves vegin una pel·lícula com Àgora. Molt mal exemple estam donant com a cristians si temem ésser identificats en la pel·lícula.
Antoni Serra Capó. Palma.
Què més voldria jo?
Benvolgut Sr. Pere Palou: He llegit les seves reflexions o interpretacions sobre la finalitat que tenien dos articles -un de signat per J. M. Llauradó i l'altre per mi mateix- publicats en l'edició del dissabte passat en aquest estimat diari. En la seva carta vostè diu que en els esmentats articles hi ha una intenció més o manco explícita d'atacar el transport públic en favor del transport privat, el cotxe principalment. No puc parlar en nom de l'amic J. M. Llauradó, però, pel que fa a mi, li puc dir que res més lluny de la realitat. He intentat criticar no el transport public, sinó el transport públic que no funciona o que no resol de manera mínimament acceptable els problemes dels ciutadans. Problemes, clar, particulars. Els problemes socials són, al meu parer, la suma dels problemes particulars. Transport públic que funcionàs: què més voldria jo? Però per aconseguir-lo crec que és necessari desmentir l'actual sistema aportant fets empírics. Com el del meu alumne de Son Servera o com el meu cas mateix que, tot i viure a 10 quilòmetres de la UIB -a Bendinat- tard en transport públic més d'hora i mitja per anar de ca meva a la feina i el mateix per tornar. Jo no sé si som progressista o no, voldria ser racionalista, i els racionalistes tenen, o tenim, l'obligació de veure la realitat tal com és i no com hauria de ser o voldríem -vostè i jo- que fos.
Xesc Bujosa. Palma.
Els selectes de les obres a les nostre botigues
Amb aquest escrit no volem qüestionar cap de les reformes que s'estan fent a la ciutat per millorar-ne la mobilitat, la conservació i les infraestructures. Donam suport a les millores i a l'embelliment de Palma.
La nostra botiga existeix a Palma des de fa 150 anys i mai en la seva història no havia patit una situació com la que sofreix en aquests moments. Al llarg de tres mesos, els accessos al nostre comerç han estat quasi totalment impossibilitats per síquies, barreres i màquines d'unes obres eternes en el darrer tram del carrer de Sant Miquel. Des de mitjan agost, els nostres clients han trobat tantes dificultats per entrar a la botiga -algun dia, amb el portal imperceptible, tapat per les obres-, que no han vingut a fer les compres.
Calculàvem que en dues o tres setmanes tot s'acabaria i podríem resistir aquest parèntesi de baixada de vendes, en un any de crisi, però, impotents, hem vist passar els mesos de pols, renou i aïllament a un ritme de feina desesperant per la seva lentitud.
La situació és del tot insostenible. Hem recorregut a préstecs, com molts altres, que haurem de tornar per resistir la baixada d'ingressos, però tot i així no sabem si podrem superar-ho.
Ningú no ens ha informat ni s'ha preocupat per nosaltres. Ningú ens ha ofert suport per superar aquesta greu problemàtica. Ignoram si l'Ajuntament té previst algun pla per salvar els comerços i les famílies que, com nosaltres, han sofert un impacte tan negatiu i imprevist. No sabem si se'ns eximirà de les contribucions o si es preveu alguna línia d'ajut.
Els efectes de l'obra, sumats als de la crisi, posen la nostra família i moltes d'altres davant un dilema de supervivència en el qual voldríem trobar el suport de les autoritats. La ciutat són els seus ciutadans, dins un àmbit en el qual poden gaudir del passeig, de les compres i de la confiança que li donen els petits comerços. Entenem que aquestes actuacions van a favor d'un model de ciutat que probablement compartim, però si l'Ajuntament no ens ajuda a rescabalar el mal que s'ha produït al petit comerç, de poc hauran servit per als més petits, que no podran resistir.
Guillem i Josepa Pomar.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Les obres del Plan E són una autèntica xapussa. Les voravies que es fan més que amb les mans semblen fetes amb els peus. Acaben de posar l'enllosat i ja balla. Quan plou es fan bassals en enllosats acabats de fer. On són els inspectors d'obres municipals ?
Els responsables municipals deien tot cofois que el plan E donava feina a 2000 persones però en cap moment ens han dit quantes persones han perdut la feina a les botigues afectades per les obres. I per l'any que vé, més (ara un pla Ñ?).