Martí Terrassa, in memoriam (1953-2008)
Ara fa un any que el nostre estimat amic Martí Terrassa Ferragut perdé la vida i va marcar les nostres per a sempre més. Joan Carles Palos va glosar en el seu article de 2/10/2008 d'aquest diari els sentiments que tots vàrem experimentar amb la seva sobtada partida. Havíem perdut la persona que ens obria camí, la que ens encomanava a tots el seu entusiasme per la vida, per la professió, per SA NOSTRA, per la família, pels amics i, sobretot, per la muntanya. Avui encara faig proper el que ells ens va ensenyar, ja que l'empremta deixada fou, sens dubte, la d'una persona sensata, coherent, compromesa i solidària, un home bo. El meu amic Martí.
Cada vegada que començ a preparar els estris per a la propera sortida em vénen a la memòria les moltes vegades que caminàrem junts per la nostra estimada Mallorca i per la seva joia més preuada, la serra de Tramuntana. No us estranyarà que confessi que en els meus somnis i pensaments la presència d'en Martí es fa avinent sovint. Cada passa, cada racó, cada paisatge és fàcil que em porti un record i un somriure. Ets amb la companyia d'en Xim, d'en Alfred.... i de tants d'altres que heu partit abans d'hora, per preparar-nos de manera generosa el camí que tots haurem de fer cap a les muntanyes llunyanes, plenes de llum. Amb l'energia i passió que posaves a tot el que feies i de les quals gaudien de manera especial na Margalida, na Marta i en Martí.
Va ser una sort conèixer-te Martí. Mai no t'oblidarem.
FRANCESC J. SIMÓN I NIEVAS. Palma.
Opinió | Cartes al director
Cartes dels lectors
Palma07/10/09 0:00
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- SIAU romp el silenci entorn del mestre i cantant Miquel Roldán
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Només és reclama l'equiparació en un sentit ? Per què només de les coses positives ? Per quan l'equiparació de la concertada del sistema d'accés ? per quan l'equiparació de la pública respecte de les responsabilitats assumides ? per quan l'equiparació en el control de la tasca desenvolupada ? Tant el sistema públic com el coneertat tenen coses positives i negatives . Per quan l'equiparació de les coses positives, no només pels treballadors, si no també dels serveis dels centres, els beneficis pels nins i les necessitats de les familíes ? Llastima que els sindicats de tot pelatge només es preocupin de les necessitats de les persones quan són treballadors i no quan són ciutadans i usuaris.