Palma29/09/09 0:00
TW
0

Record d'un gran amic i mestre
A tots ens ha sorprès l'acomiadament del nostre amic Raimon Boix. L' Orquestra Simfònica de Balears Ciutat de Palma commemora demà dimecres, dia 30 de setembre de 2009, el seu XX aniversari amb un concert especial que fa a l'Auditòrium de Palma. En aquesta data tan important no hi podrà ser el nostre amic i estimat músic violinista Raimon Boix, ja que traspassà cap al Pare divendres passat, dia 24, en la festivitat de la Mercè, a les 23.00 h a l'hospital de Son Llàtzer.

Ell, com altres músics, fou un dels que va iniciar la tasca de l'Orquestra Simfònica ara fa 20 anys. No sols va trobar un entorn artístic important, sinó un lloc d'acollida familiar. Davant aquesta gran pèrdua artística i humana, la vida musical de Mallorca està de dol. Una de les característiques importants d'aquest gran artista va ser la seva sensibilitat; sempre amb inquietuds de recerca, poliglota de grans coneixements d'història, de filosofia, de teologia, de literatura, d'història de l'art i, especialment, de música antiga.

Fa molts d'anys que conec Raimon Boix. Ell escoltava sempre les persones amb les mans plegades i amb especial atenció, amb una gran bondat, i sempre rebent el millor consell. El record sempre visitant llibreries, museus, esglésies i biblioteques, i també com a gran viatger per conèixer la cultura d'altres països. I sempre ens sorprenia la seva saviesa en qualsevol tema referent a la música, a l'art i a la cultura. Raimon ens deixa una tasca a seguir de senzillesa, d'humilitat i d'humanitat, i nosaltres, des d'aquí, el tindrem sempre en el nostre record.
AGUSTÍ AGUILÓ I BORDOY. Director d'orquestra i violinista de l'Orquestra Simfònica de Balears. Palma.

El professorat de concertada i els horaris
Hi ha dues maneres d'encarar les situacions: una, utilitzant la demagògia i l'altra, partint de la realitat.
El mes de juny passat, des de l'STEI-i s'enregistrà, a la seu de Madrid on es negocia el VI conveni d'ensenyament concertat, un plec amb signatures de 50 claustres de centres concertats de les Illes que representen el 75% del professorat. S'hi demana que s'inclogui en el conveni que s'està negociant l'equiparació d'horaris entre els professors de Secundària concertada i els de la pública. Recordem que mentre que el professor de Secundària de la concertada fa 24 hores de pissarra, el de la pública n'ha de fer 18.

El conveni col·lectiu és el marc adequat per aconseguir aquesta reivindicació i d'altres, ja que som treballadores i treballadors contractats per una empresa. Algun sindicat que té una representació considerable en el conveni de Madrid ja ha fet saber al nou conseller aquesta reclamació, encara que a la nostra comunitat autònoma hi té una mínima representació. Curiosament, no ha adoptat la mateixa posició en la mesa de negociació de Madrid. Per què alguns sindicats com aquest calla quan es tracta de reivindicar millores a la mesa de negociació amb la patronal i, quan es tracta de demanar dins l'àmbit de les Illes Balears, on és majoritari el sindicat STEI-i, ho fa per activa i per passiva?

Què fan els sindicats que són majoritaris en la mesa estatal? Per què són submisos on tenen força davant la patronal i pretenen ser reivindicatius on no en tenen, davant l'Administració?
Volem recordar a aquest sindicat que la demagògia només serveix per confondre els treballadors i les treballadores i que per avançar en les reclamacions s'ha de tenir el professorat ben informat i conscienciat dels temes que n'afecten les condicions laborals.
ÀNGELS CARDONA. Membre de l'executiva de l'STEI-i. Palma.

Zapatero enfonsarà l'esquerra
Fa temps que sé que el culpable de la pèrdua de qualitat de vida del model social espanyol no és el socialisme, sinó l'actitud dels actuals líders del PSOE, que s'han oblidat de com funciona un partit d'esquerres. El problema de l'esquerra comença quan ningú del PSOE no té prou valor per enfrontar-se als errors polítics del líder, quan ningú no s'atreveix a evitar l'enfonsament dels seus propis valors ideològics per inèrcia. El problema continua quan s'elimina la crítica interna i la confiança entre els companys i es converteix en un partit ninja en el qual tots es mouen en silenci per sobreviure i progressar. Tal vegada Zapatero no hagi nascut per ser president, sinó per teixir una utopia política d'unions religioses i socials, per posar a prova la paciència col·lectiva del poble espanyol. Però, què podem fer quan a un president se li perdona tot dins el seu propi partit? Els ministres es poden permetre fugir amb un bon sou, però nosaltres ho hem d'aguantar sense pietat.

A Zapatero cal acomiadar-lo de manera urgent, abans que enfonsi de manera irrecuperable els valors clàssics de l'esquerra europea. Un raonament semblant a aquest es pot aplicar a Aina Calvo: et diu que no farà una cosa i quan et confies un poc te'n fa una altra gairebé igual de dolenta. L'esquerra no funciona així, Aina, perquè això ja ho feia el Partit Popular amb Cirer. El darrer exemple: no s'ha fet una revisió cadastral, però sí que s'ha revisat el coeficient i l'IBI ha pujat gairebé un 6 per cent en temps de crisi. Sempre ens pot dir que entre dues opcions dolentes s'ha aplicat la menys dolenta, però almenys podries haver dit que l'aplicaries.
JUAN M.SÀNCHEZ. Palma.