És descoratjador sentir els nombrosos comentaris negatius sobre el carril bici. Que lleva tants aparcaments, que provocarà tants embussos, que ningú no l'ha demanat, etc. La immensa majoria no el crítica perquè els suposi un perjudici personal, sinó perquè els altres, "la gent", no ho vol. Pot ser una certa incomoditat per als conductors en alguns trams, però és que precisament es tracta d'oferir un altre model de transport. L'imperi del cotxe fins ara era il·limitat, en una illa amb més vehicles matriculats que individus. Es tracta d'anar cap a un model en què els carrers on habitem cada vegada siguin més per a persones que caminen (amb menys renou i amb aire més net), per a ciclistes, per a transports compartits i també per a automòbils. Un tant per cent majoritari de ciutadans de Palma pensam així i cal que expressem en veu alta i respectuosa el model d'urbs que volem, present i sense cap conflicte a moltíssimes ciutats europees amb unes condicions climàtiques o de superfície no tan bones com les d'aquí. Donem suport amb força i il·lusió a aquesta mesura municipal. Des de l'Ajuntament haurien d'haver fet molta més pedagogia perquè la població en general ho entengués bé. S'estan canviant moltes infraestructures (direcció del trànsit, carrers, paviments, tramvia, carril bici, etc.). Se n'haurien de posar cartells explicatius i difondre pels mitjans comunicats oficials sobre el nou model perquè nosaltres, els ciutadans, ho comprenguéssim.
Pola Capó Llull, Tino Franco González, Marta Franco Capó, Carlos Franco Capó i Juan Moyá Borrás.
Humanitat i pau
"Les paraules humils porten la pau, les paraules superbes la guerra", és el que posa el monument de Ramon Llull del passeig de Sagrera. Es tracta d'una frase plena d'humanitat que hauria de fer reflexionar als dirigents de les nacions. La pau i la humilitat són el camí. Record que el president José Luis Rodríguez Zapatero en principi parlava de diàleg, esmentava la pau i amb tot allò que deia no pretenia ofendre ningú, sinó que ho feia amb modèstia. La gent el va votar. Ara ha canviat, ha perdut aquell encant que havia tingut i, fins i tot, consent que enviïn tropes a un país que es troba a milers de quilòmetres i que mai no ens havia fet res.
Atentament.
Francesc Domènec Ferrer.
Què fa l'Estatut de Catalunya al Tribunal Constitucional?
No sembla lògic que un document que ha passat pel sedàs de dos parlaments, l'autonòmic i el de l'Estat, en què li pegaren una bona escapçada (A. Guerra dixit) per deixar-lo com una patena segons Zapatero, i que també passà ja retallat pel referèndum resignat del poble català hagi de ser sotmès al criteri d'uns quants jutges del Tribunal Constitucional. És curiós saber que bastaria un vot per fer la potranca a un estatut que havia estat sedassat i primfilat per dos parlaments i un poble. A més a més, tots saben qui ha posat aquests jutges, de quines egües vénen, de quants de punts se calcen i per defensar quins interessos. Quina confiança d'imparcialitat pot donar un tribunal que ha estat triat, aquesta és teva aquesta és meva, pel PP i el PSOE? Com a afegitó, aquests dos partits que han posat els jutges són nacionalistes espanyols excloents, enemics acèrrims entre ells, que no fan més que gatinyar-se tot el dia però a l'hora de defensar l'Espanya "UNA, GRANDE Y LiBRE" són capaços de tramar un matrimoni "contra natura" al País Basc i, fins i tot, d'excloure a Euskadi la seva enverinada batalla política. El moix i la rata menjant del mateix plat a l'hora de defensar el seu nacionalisme.
Tot això fa referència als dos fets il·lògics: d'una banda, que unes poques persones tinguin més poder que dos parlaments i un poble i, d'altra, que dos partits d'una mateixa ideologia en aquest aspecte manegin un tribunal, la qual cosa fa absolutament dubtosa la seva imparcialitat perquè pateix un vici de naixement. És un tribunal bord, fet a mida.
Ara bé, encara hi ha un altre desveri: es fa tard. Com deim a Mallorca: "Antes, antes, va dir en Canyot". No era abans que fos aprovat quan havien de dir si es tirava endavant o no? Ara deixarien com un pedaç brut els legisladors i tot un poble. Encara més: escapollaran tots els altres estatuts que han copiat moltes parts del català?
No falta raó als que troben que els catalans han d'exigir respecte sobre el que han decidit amb prou dificultats i tenen tot el dret a sortir al carrer per defensar allò que es va aprovar amb el 88% del seu parlament, refermat per un referèndum. No es tracta de badar, perquè ja no tindria sentit anar a plorar davant un "ja està fet". Els que han nomenat a dit el Tribunal Constitucional que no vinguin ara a sermonejar cínicament dient que no val fer-hi pressió.
Mariano Moragues Ribas . Pina.
Inici de curs una mica estrany
Som mare d'una nina estudiant de 4t de Primària. Vull manifestar la meva sorpresa pel fet que el curs escolar 2009-2010 hagi començat en divendres. No ho entenc de cap manera. Segurament hi ha explicacions que per ventura no convé donar, però en qualsevol cas els centres tenen sempre la darrera paraula en aquests temes i la resta hem de callar. No és ver?
R.S. Ciutat.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
La familia Capo- Franco.....encara no deu saber que els ciutadans del casc antic si volen compar un parking els hi costa uns 5.500euros el metro quadrat. Dels que no poden tenir un parking, o bé l'han de llogar per uns 130euros/mes o bé han de pagar una acire per a poder aparcar als llocs d'hora (sempre tenint en compte q els dissabtes hi ha baratillo). Si ara ve la señoreta calvo i el ciclista de movilitat de l'ajuntament a llevarnos mes de 300 plaçes de parking (al marge de contradir el seu programa electoral)´, trobo q és molt normal q la gent es queixi. Pensava que la batlessa era pedagoga, pero encara li queda molt per aprendre abans d'ensenyar. Com a votant del Psoe, em sent decepcionat, no tornare a votar-vos mai.
Senyora RS. No són "els centres" que marquen la data d'inici de curs, sinó que és la Conselleria d'Educació. Per tant, "els centres" no tenen paraula, ni primera, ni darrera, sobre aquesta qüestió. També, com vostè, han de callar i creure.