TW
0

Parròquia de Valdemossa

Resposta al Sr. Jaume Calafell Massanet per part del rector de Valldemossa.
El dia de la festa de la nostra santa, un feligrès meu es dirigia a la premsa per mitjà d'una carta al director que titulava "Retorn a la Valldemossa nacionalfranquista". I en resposta a les coses que ell deia, m'agradaria contestar-li amb brevetat.

1- M'hauria agradat que el senyor Calafell em vingués a veure personalment per parlar d'aquestes qüestions, ja que sóc amic del diàleg.

2- El títol de la seva carta em sorprèn, ja que no sé què té de nacionalfranquisme el que fem a la parròquia. Personalment sóc un defensor dels valors democràtics.

3- Mai no he entrat en temes que no siguin estrictament pastorals i mai no he sortit de la doctrina de l'Església. Parlar de temes com l'avortament no és parlar de política, sinó de qüestions morals.

4- L'Església catòlica, com totes les altres grans religions, ens oposam fermament a l'avortament, ja que entenem que aquest no és un dret de la dona, sinó un atac a ella i als drets del seu fill. Ningú no té dret de matar la vida humana innocent, una vida que comença des de la concepció i que, per tant, no pot en sap de lleis ni de terminis. Abans és obeir Déu que els homes, i per tant els cristians mai no acceptarem lleis avortistes.

5- La Inquisició va ser un error que s'ha d'explicar en el context històric en què va sortir, i del qual l'Església ja ha demanat perdó en diverses ocasions.

6- A Valldemossa no feim misses bilingües, sinó que a la setmana celebram quatre misses en castellà i sis misses en mallorquí, i es dóna la circumstància que les més concorregudes les feim en mallorquí. A més, totes les festes les feim en mallorquí.

7- Personalment estim molt el mallorquí, ja que tot i que no és la meva llengua materna, des de la meva adolescència la vaig associar a l'entorn litúrgic de les celebracions de l'Església (missa i breviari), i al Seminari era la llengua habitual, a més de ser la llengua en la qual vaig estudiar les dues llicenciatures. I és la llengua de la majoria dels meus amics. És la llengua que he usat sempre com a professor per impartir classes tant a Primària com a Secundària. Em trob molt a gust parlant en mallorquí.

8- No obstant això, a Valldemossa, hi estiueja molta gent, hi viuen molts d'immigrants i hi vénen molts d'excursionistes i turistes que no entenen el mallorquí. I com que l'Església és universal, ens hem d'obrir a ells i els hem de facilitar la comprensió. És una de les coses que ens ha recordat el Pla del Projecte Pastoral del Bisbat. A més, hi ha molts de valldemossins de tota la vida als qui els agrada més la missa en castellà o que només llegeixen el castellà.

9- L'esplendor en les rúbriques litúrgiques no és cap patrimoni d'altres èpoques, sinó que és un signe de sensibilitat espiritual.

10- Al campanar, els dies 27 i 28 vàrem penjar dues banderes: una d'espanyola i una de mallorquina, com fan en moltes altres parròquies de l'Illa i com fan en totes les institucions públiques. A Valldemossa també hi eren les dues banderes a l'ajuntament i a l'edifici de la Policia Local. I a moltes cases particulars també es veien banderes espanyoles, mallorquines i balears.

11- Les famílies Colón de Carvajal i Entrecanales (gent molt recta i piadosa i molt estimada) no varen tenir res a veure amb el tema de les banderes, sinó que va ser iniciativa de la parròquia.

12- No s'han de confondre les paraules: les festes de Sta. Catalina Thomàs no són retrògrades sinó tradicionals.

Esper que aquestes explicacions ajudin a aclarir malentesos i que, malgrat que hi pugui haver maneres de pensar distintes, ens sentim units com a ciutadans respectuosos en la recerca de la pau.
Ricardo Ramos Carrique.Rector de Valldemossa.

Indignant

Indignant, ha estat indignant. Ahir dimecres, al concert a càrrec de Miguel Bosé que va tenir lloc a la plaça de Toros de Palma, els organitzadors feren "tirar" tot el menjar i el beure que duien els espectadors dins les bosses. Caramulls de bosses amb panets, fruits secs, capses de galletes, botelles plenes d'aigua, llaunes... dins els poals dels fems. I tot per què? L'entrada tan sols deia que no s'hi deixarien entrar objectes que es poguessin considerar perillosos. Ah! S'ha de dir que sí que podies menjar dins el recinte del concert si ho compraves a les paradetes preparades pels organitzadors, els quals oferien frankfurts i algunes begudes. A molts ens va fer mal a l'ànima veure com feien "tirar" el menjar i l'aigua quan hi ha gent que es mor de fam i de set, i més ara que estam immersos en una situació de crisi que afecta tota la societat. I tot per fer negoci?

Indignant, ens ha semblat indignant, almanco haurien pogut fer dipositar els queviures en una espècie de consigna i, en acabar el concert, cadascú recollir les seves bosses, però fer-ho tirar? A la sortida es va veure ben clar que tot aquest menjar i beguda es mesclava amb el fems de veritat, tot era el mateix.
Maria Antònia Company i Catalina Balaguer. Palma.