Escric avui a aquest diari, d'una banda, perquè estic farta que la gent no respecti ni les persones ni el medi ambient i, d'altra, perquè és l'únic rotatiu de les Balears que escriu en la meva llengua. Aquest idioma s'està perdent perquè els immigrants que viuen a les nostres illes no tenen interès per aprendre ni la nostra llengua ni la nostra cultura. També es pot dir que ni tan sols no accepten la nostra manera de viure.
Diumenge, el dia de la setmana en què m'agrada descansar i desconnectar, ho vaig poder comprovar. Ha estat una jornada completa.
Al matí d'aquest meravellós dia, vaig agafar la vespa i vaig anar amb el meu al·lot a Cala Blava. En arribar hi havia molta gent, uan cosa normal un diumenge del mes de juliol. Vam cercar lloc i, tot i que no va ser gaire fàcil, al final ens acomodàrem enmig d'uns mallorquins (a la dreta), uns equatorians (a la esquerra) i uns andalusos (al davant).
Els andalusos, semblava que hi havien duit la casa. Portaven 5 para-sols, increïble, no n'havia vists tants en una mateixa família. A més, era un dia amb molt de vent i veure'ls lluitar per mantenir-los drets era molt graciós, malgrat que em feia por que un d'aquests volàs i em tragués un ull!!!
Amb tot, la millor anècdota del dia fou que els equatorians posaren música al mòbil. Com que ara la tecnologia d'aquests aparells és impressionant, la música d'un telèfon se sent com si fos d'un radiocasset. Jo, dona educada, vaig demanar al nin que l'apagàs, ja que pens que això és una falta de respecte en un lloc públic. L'al·lot s'ho pensà i ho féu, però la mare, en saber-ho, activà la música del seu mòbil i es passejà per davant meu mofant-se. La meva paciència té un límit i vaig trucar a la Policia.
Els agents arribaren en 15 minuts. Jo els vaig explicar que la platja és un espai públic que utilitza molta gent i que ho hem de respectar, no tirar fems ni llosques i tampoc escoltar música si no és amb auriculars. Cal pensar en la gent i en el medi ambient.
Evidentment, en veure els policies, abaixaren el volum immediatament. La resposta dels agents fou: "No podem fer res si és un mòbil. En cas que fos un radiocasset, sí; però la gent pot escoltar música a la platja si no se sent molt fort. Si vols, li dic alguna cosa".
És clar que volia que els ho digués. Si tothom posàs músiqueta a la platja, al bus o al carrer... Quina contestació!
Finalment vam fugir, com els mallorquins del costat, perquè ja no ho aguantaven més. Tot i això, la família del davant començà a dir que teníem molta barra i que a ells no els molestava. No m'estranya, ja que amb els crits de tots plegats no podien sentir res més.
Amb tot això tan sols pretenia expressar que tot sembla "el món al revés" i que la que volia pau i tranquil·litat se'n va haver d'anar de la platja perquè començaren a insultar-nos. En fi, mai no es fa justícia per a les bones persones...
Carla Ballesteros. Mallorca.
Selectivitat
Em presentaré: som un estudiant que acaba de finalitzar el quart curs d'ESO a l'institut Joan Alcover de Palma de Mallorca i vull fer el Batxillerat de ciències en el mateix centre. Aquest final de curs ens han explicat el funcionament de la selectivitat i la veritat és que és irritant. M'explic. Els exàmens obligatoris de la prova són de: català, castellà, una llengua estrangera, història o filosofia (s'hi pot elegir) i, finalment, un altre de modalitat (triat per l'alumne). Es poden fer també tres exàmens més per apujar la nota (aquests puntuen segons la universitat a la qual es vol accedir), però ens centrarem en els obligatoris, que són els que m'inquieten.
Posem per cas que un estudiant que ha fet un batxillerat faci la Selectivitat. Els seus exàmens serien de les assignatures esmentades abans.
Desenvoluparem això. L'examen de català constaria d'una part de comprensió lectora, redacció, sintaxi... i una part de literatura. La prova de castellà seria més o menys semblant. Llavors li queda l'examen de la llengua estrangera, que pot elegir entre un gran ventall fins i tot sense haver-les estudiat. L'examen d'història o filosofia, que podríem qualificar de mòdul perquè aquestes matèries són purament pròpies del Batxillerat social, i l'examen de modalitat.
Si en féssim un recompte, podríem pensar que totes les assignatures són de modalitat (ja que la part de literatura de català i castellà es pot considerar com si fos història i, per tant, pròpia també del Batxillerat social). N'és una excepció la llengua estrangera, la part de literatura de la qual o és inexistent o és insignificant. Si feim això mateix amb els exàmens dels estudiants que fan el Batxillerat científic, resulta que només una de les proves pot ser considerada de modalitat perquè les altres consten d'una gran part de literatura, cosa que segons la meva opinió no pinta res en l'ensenyament que es dóna en un batxillerat de ciències.
Crec que és necessària la part de comprensió lectora, de redacció i, fins i tot, de sintaxi per a tothom. Però la part de literatura, no per a nosaltres. Per a què ens serveix a nosaltres, els de ciències? Per què hem d'estudiar la història de la literatura i els alumnes del Batxillerat social tan sols fan les matemàtiques aplicades a les seves assignatures? Valen més els coneixements relacionats amb les humanitats que els coneixements científics? Sincerament, pens que és un mal repartiment. Encara més ara, quan es comença a treballar a les aules d'acord amb les competències bàsiques.
Eduard Bardají. Palma.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
MAT, ets pitjor que un capddefava, ets un capodefava.
A Mat: Entre els catalanoparlants no hi ha més sants, però si més discreció i manco prepotència i gent renouera, I és que ens agrada passar desapercebuts, sia on sia.
Tens tota la raó, Carla, seria necessària una vigilància en les platges perquè tothom es comportés amb urbanitat vers els altres i també per evitar robatoris o situacions similars. pot estar segura qeu la teva experiència no és única, i per desgràcia va a més.
Si Carla si, seguro q eres una GRAN persona...y tambien seguro q entre los catalanoparlantes solo hay santos...
Jo em solidaritzo amb na Carla, crec que som molts els que estem farts de que a ca nostra no se mos respecti.
Jo una vegada que em vaig trobar amb un cas igual a la platja, i com que ja estava escalivat i anava previngut, vaig posar el meu aparell portàtil a tota, amb només "copeos", "mateixes" i "cotes". Ses mateixes cullerades! No resirtiren molt i partiren. Sempre he cregut amb allò de combatre el foc amb el foc. Nosaltres som masa passius, i a vegades, esser punyents i emprenyatius també és efectiu i divertit.