Cartes dels lectors

El Tripartit en el Govern de Catalunya ha aconseguit defensar amb èxit el dret d'educar-ne la canalla i el jovent en la llengua pròpia, és a dir, amb la qual pensen i es comuniquen normalment i natural en el seu territori.

Quan en conflictes tan eterns i universals, com és intentar defensar els drets més elementals perquè una cultura no es vegi assimilada per una altra, es reben ganivetades per l'esquena (encara que la Constitució espanyola ho permeti; al cap i a la fi, el que succeí al País Basc en les darreres eleccions autonòmiques no es tracta de cap altra cosa), el nacionalisme més dèbil i sotmès sembla que n'ha de sortir malparat.

Són conflictes injustos, perquè la història demostra que la causa responsable de gairebé tots els enfrontaments violents es fa palesa sempre que hi ha un tirà i una víctima.

Només a tall d'exemple i en concret en aquest país, basta mencionar l'etiqueta d'identificació que el món ha posat a la cultura catalana (per pertànyer a Espanya) de ser responsable de torturar bous a les corridas de toros (activitat odiada per brutal i trista per la immensa majoria de ciutadans originaris dels Països Catalans), quan la realitat és que es tracta d'una orgia sagnosa d'origen andalús, per haver de donar-ne les gràcies al nacionalisme de l'Estat espanyol amb la presència de "places" destinades a aquest afer pertot arreu del país i recordar-nos algun dels seus símbols de poder...

El fet que, en el cas de Catalunya que ens ocupa, un element d'homogeneïtzació social com la llengua, és a dir, imprescindible perquè la societat prengui consciència d'identitat pròpia i diferent, es mantingui intacta en el poder que suposa el lideratge en l'ensenyament és, si més no, esperançador.

També por ser decisiu perquè, a més a més, potser suposi estar una passa més a prop de perdre la por d'eliminar del territori envaït tota mena d'alternatives i símbols fàctics de la cultura secularment imposada.

La mesura duta a terme pel Govern de Catalunya sembla que s'ha de veure recompensada en l'esforç d'aprenentatge i en l'educació quan la traducció de tot el que es pensa i de la manera que es pensa al castellà no ha de ser requisit indispensable. El resultat de tot plegat repercuteix indiscutiblement a fer les persones més dignes de si mateixes i, per tant, que tota la societat afectada n'hagi de gaudir sense imposicions absurdes.

No cal dir que a les Illes Balears, si volem alliberar-nos d'etiquetes imposades per altres cultures que no ens pertoquen i ens lleven llibertat, la mateixa mesura decidida a Catalunya, aquí, també suposaria fer la societat més conseqüent amb la manera de pensar i la manera d'expressar-nos, la qual cosa, a nosaltres, també ens fa sentir millor.
Sebastià Lladó

Peixos morts en temporada alta

Tot i no combregar amb moltes de les opinions que defensava, no puc deixar de reconèixer la vàlua literària de Baltasar Porcel i la posició destacada que ocupa en l'àmbit de les lletres catalanes. Per això, ahir vespre vaig quedar astorada en veure que TV3.cat i C33 oferien una programació dedicada a l'escriptor andritxol, mentre que IB3 retia un gran homenatge a la cultura amb el programa Temporada alta -cal afegir que el 90% de l'espai és en castellà?- Quina vergonya! I encara no entenen per què n'hi ha que volem poder triar què veim?
Eva Egea Sangrà.

Festa molesta

Divendres 26 i dissabte 27 l'Ajuntament de Palma va donar permís per fer una festa a la plaça del Mirador Remigia Caubet. Posaren la música molt forta i molestaren els veïns i, fins i tot, els usuaris dels hotels de la zona. Ja fa dos anys seguits que se celebra a la nostra barriada i l'Associació de veïns del Terreno ha protestat reiteradament.

El permís d'on s'ha de celebrar és de l'Ajuntament de Palma i no de l'associació que en sol·licita l'organització, ja que el Terreno forma part de Palma. Per això, demanam al Consistori que es dugui a terme a llocs on no molesti els residents, com ara l'escullera o el parc de la Mar... amb els altaveus apuntant cap a la mar.
Xavier Domènec Ferrer. Palma

La Vall d'Aran

He tingut la sort de poder gaudir de una setmana de vacances a la Vall d'Aran i puc dir que l'aranès és un idioma occità maquíssim però en perill per la forta immigració que pateix la vall pirinenca. És un lloc idíl·lic amb una línia d'autocars que, amb una puntualitat suïssa i per només 0,90€, comunica tots els bonics poblets aranesos. Ah! Un botiguer de Vielha em va dir que ells no són catalans sinó aranesos...
Oscar pujol.

Embrutar els carrers

No puc entendre aquesta gent que va pel carrer i no sent vergonya quan, sense cap pudor, comencen a escopir en terra. No pensen mai que el seu fill, el seu nét, la seva dona o ells mateixos poden caure qualsevol dia damunt d'aquesta porqueria? Segurament, si ho pensassin algun pic, dexarien de fer-ho.
Àngel navarro. Palma.