Cartes dels lectors

Llàgrima de sang
Llàgrima de sang, la novel·la d'IB3, arriba al seu desenllaç. A na Clàudia, la nina que va desaparèixer misteriosament, què li haurà passat? Serà morta o viva? Qui haurà estat? Una gran imaginació hi han demostrat els guionistes. Molts poden ser els culpables: en Rafel, germà de l'amo, que el pobre està un poc trastornat; la polida criada que sembla posar una dedicació misteriosa a la casa; els senyors i, fins i tot, sa mare.

Però també ha tocat altres temes actuals, com en el cas d'en Xavier, que ha hagut de superar la dependència de les drogues. La relació amorosa de les ja dones vista des del seu punt de vista femení. Com veuen el conquistador, n'Àngel, que no en deixa cap de tranquil·la. També la història d'un jovenet que s'enamora d'una jove bastant més gran; sa innocència i felicitat per son amor correspost vol que tothom les sàpiga, davant la prudència i els temors de l'enamorada.

S'ha de donar sobretot l'enhorabona a tots els qui hi han participat, com també als qui ho han fet possible. I el desig que, el mes de setembre, continuï amb nous personatges.
Francesc Domènec Ferrer. Palma

En defensa de l'ensenyament públic
Quan vaig anar a un acte de fi de curs del fill d'un amic, celebrat en un col·legi concertat religiós, vaig tenir ocasió d'escoltar una conversa plena d'errades respecte a la qualitat del sistema educatiu espanyol. Per començar, l'informe PISA diu clarament que les lleis, el finançament, el professorat i els reforços educatius no serveixen per a res si l'estatus socioeconòmic de l'alumne pertany a les rendes baixes.

El fracàs escolar és el fracàs econòmic i cultural continu de la denominada "classe perdedora", com ho explicà el senyor Barberia en un excel·lent article al diari El País. Per tant, podem dir que ni professors, ni psicòlegs, ni pedagogs ni psicopedagogs no són capaços d'arreglar un problema l'origen del qual és una alteració econòmica endèmica, i esdevenen eines insuficients dins un sistema social trencat.

Però el veritable problema en si mateix és la incapacitat del MEC espanyol per impedir les falses creences sobre la qualitat de l'educació pública. És ver que hi ha una aparent major qualitat als col·legis privats, però es deu a la selecció inicial esbiaixada de l'alumnat per perseguir-ne una homogeneïtzació respecte al nivell econòmic dels seus progenitors.

Quant als centres concertats, la suposada qualitat de la qual tant presumeixen, prové d'una classe social compromesa amb l'educació dels seus fills però amb un poder adquisitiu insuficient per dur-los al privat, i llavors el col·legi es troba amb la selecció ja realitzada en negar-se, aquest segment social, a dur-los a la pública per motius o creences errònies. És a dir, que ells mateixos, sense adonar-se'n, fan la qualitat en reunir-se en els seus reductes exclusius, qualitat que després aquests col·legis s'atribueixen com a seva.

En ambdós casos, els suposats avantatges educatius radiquen en la selecció inicial econòmica o cultural i, per tant, les conclusions sobre la seva qualitat són completament artificials. Accepto el que vostès vulguin -que si beques, que si hi ha excepcions i tot això-, però la crua realitat apareix en l'informe PISA, els agradi o no.

No puc passar per alt la qüestió religiosa, ja que la gran majoria dels centres concertats funciona amb personal docent religiós o personal laic sotmès a aquest. Per tant, la aconfessionalitat constitucional de l'Estat queda també sotmesa a canvi de rebre una educació de més suposada qualitat amb un alt contingut religiós, incloent-hi els seus biaixos socioculturals.

No em pareix correcte que això sigui possible amb els impostos de tots, creients i no creients. Per tant, les garanties educatives de l'ensenyament públic són laiques, reals, tangibles, heterogènies i amb professionals que, per exercir, s'han guanyat l'oposició corresponent, principals raons de la veritable qualitat educativa aquí i en qualsevol lloc del planeta.
Juan M. Sánchez. Palma.

El tramvia de Palma
Veig que el Govern balear i l'Ajuntament de Palma continuen endavant en la seva intenció de fer el tramvia de Palma. No és que m'hi oposi, perquè crec que el transport públic és fonamental per al futur. Ara bé, quan pas per les Avingudes i intent imaginar-me què serà allò amb menys carrils perquè hi pugui passar el tramvia, i amb bona part del trànsit desviat cap a l'Eixample, m'entra literalment tremolor a les cames.

Consider que, sense una reforma circulatòria de la ciutat feta amb molta cura i intel·ligència i en la qual intervenguin experts de bon de veres provinents de grans ciutats, no és possible voler implantar del tramvia, almanco el que s'ha anunciat fins ara. Una altra cosa seria que proposassin instal·lar una infraestructura elevada, com pens que vol fer Sarkozy a París. En aquest cas, sí que la cosa podria encaixar, però deixar les Avingudes a mig rendiment em sembla utòpic tal com està estructurada Palma en l'actualitat.Al Govern i a Cort només els deman una cosa : seny.
Marta Vich. Palma.