17/06/09 0:00
TW
0

La llar de la infància per als infants. En record de don Toni Domenge
La setmana passada ens deixà don Toni Domenge, després de molts anys de vida senzilla i discreta. Sé que don Toni em renyaria, però no puc deixar de criticar el Consell de Mallorca per la seva absència al funeral, malgrat haver dedicat quasi tota la seva vida laboral a aquesta institució com a director de la Inclusa, avui transformada en les llars del menor. En canvi, no hi faltà, a més dels familiars i amics, una representació dels infants que fórem acollits ja fa uns anys en aquella institució. El meu record es remunta a l'inici dels anys cinquanta quan la Inclusa estava ubicada al Puig dels Bous, a la barriada palmesana de Son Roca. Quan morí el meu pare, ma mare es posà a servir a casa d'un militar que la convencé d'ingressar-me al "millor col·legi de Palma", i allà em teniu tot espantat davant un centenar de nins amb el cap pelat que em cantaven a tot pulmó: Un nin nou, un nin nou!...

Record la meva por davant aquella nova situació "d'inclusero", però mai no he oblidat la sensació de seguretat que em produí aquell capellà jove i ben fornit que llançava les pedres fins als núvols i portava a pes el Crist de la Sang pels carrers de Palma la nit del Dijous Sant. Don Toni era fort, al seu costat em sentia segur i m'hi vaig aferrar com una taula de salvació, ben aviat vaig ser escolanet i més tard el vaig imitar, entrant al Seminari per preparar-me de director. Però, a part dels sentiments personals, voldria ressaltar la seva tasca social, pens que mai no prou reconeguda: Don Toni fou un defensor convençut dels drets del menor i es dedicà amb totes les seves forces a millorar la qualitat de vida dels infants i, en aquest sentit, impulsà la construcció del nou edifici de la Casa provincial de la Infància al carrer del General Riera de Ciutat, que substituiria els vells edificis del carrer dels Oms i del Puig des Bous en la tasca d'acolliment als nins/es amb problemes familiars.

El nou edifici representà no sols un canvi de nom, sinó també una transformació del model benèfic que funcionava fins aleshores. Els infants que estrenàrem aquella casa som testimonis del canvi de vida que experimentàrem en aquelles noves instal·lacions àmplies i assolellades, amb piscina i altres instal·lacions esportives, a més de millor menjar i nous plantejaments educatius. Avui el Consell de Mallorca continua aquella tasca de don Toni a les llars del menor, una institució que, després de 25 anys de funcionament, resulta totalment inadequada i caríssima per atendre la problemàtica actual dels menors. Faria bé el Consell de Mallorca que, per esmenar l'oblit de don Toni Domenge, restituís la llar de la infància als infants, ja que per a aquesta funció foren expropiats per la Diputació l'any 1953 els terrenys, i transformàs l'edifici en un gran centre públic polivalent, amb diferents unitats especialitzades en la diversa i específica problemàtica actual del menor.
ANTONI COLOMAR MARÍ. Palma.

Cent milions
La Unió Ciclista Internacional ha estat incapaç d'homologar el velòdrom del Palma Arena. L'assumpte és seriós perquè són 100 milions d'euros llançats al fems. Ja n'hi ha prou de corrupció, falsa ètica, escassa sensibilitat electoral i una incapacitat crònica per a arreglar-lo, senyors del PP. Els votants de dretes pareixen predestinats a no canviar el sentit del vot, encara que el seu partit polític sigui investigat fins a la nàusea legal. Es preguntava Roberto Saviano, autor de Gomorra, per què a Espanya no es va instaurar una màfia pròpia com la Camorra o la Cosa Nostra a Itàlia, i jo li responc: només ens faltava això, senyor meu. Hem estat un pas arrasat per reis incapaços, dictadors infeliços i democràcies residuals amb lleis que no serveixen quasi per res. Li pareix poc? No tenim llistes obertes i ens persegueix la Llei d'Hont, una veritable màquina de destruir vots i escons. Tenim una Constitució que pareix una llegenda urbana, perquè diu coses que jo mai no he vist enlloc.

No tenim un sistema judicial capaç d'expulsar a l'instant del poder polític els corruptes, protegits fins a l'intolerable i l'envejable, absolts de tot pecat després en les eleccions per la falta de memòria electoral. La gent vota amb la inèrcia històrica d'haver estat quaranta anys agenollada davant la dreta, causa tant de plaer votar que ja no importa res més perquè ningú no dimiteix. Aquesta societat s'ho empassa tot: n'hi ha prou de mirar a terra i els vots cauen sols, i encara més si la corrupció procedeix de la dreta, veient els últims resultats electorals. Fabra, Camps, Cardona... sorprenent. I què podem esperar de nosaltres mateixos quan tenim empresaris que llancen els braços dels seus treballadors al fems, a un pas que es repeteix cent vegades al dia davant un mirall que pertany al primer món... què són 100 milions d'euros en realitat sense justícia, treball, educació i bona gent?
JUAN M. SANCHEZ. Palma .

Sanitat a Mallorca
L'hospital de Son Dureta és tercermundista, ho sabem els que hem passat per allà. El de Son Llàtzer no és molt millor. Per altra banda, les clíniques privades no deixen de ser "xiringuitos" i negociets. Conclusió: la sanitat a Mallorca fa pena. Si, a més, el nou hospital de Son Espases es va promoure tal com és, i on és ara, partint de les accions dels anteriors dirigents del Govern, no entenc com és que l'actual no ho va aturar abans de continuar i ha arribat al punt on som ara mateix.
RAFEL SASTRE. Palma.