Cartes dels lectors

Només durant un curs vaig tenir l'assignatura de català, però mai no vaig llegir ni un llibre en la nostra llengua, ni vaig estudiar literatura catalana, ni existia TV3, ni IB3, ni ens ensenyaven les característiques del nostre entorn, ni la nostra història. Crec que vaig esser una bona alumna, però vaig acabar els estudis amb un nul coneixement de la nostra cultura.

A casa, parlàvem el català de Mallorca perquè la meva mare l'estima molt i no volia de cap manera que es perdés. He heretat la importància d'estimar i utilitzar la nostra llengua per preservar-la i ara intent aprendre a escriure-la correctament.

Tinc dos fills i dues filles i tots quatre van a l'escola pública (perquè hi crec i perquè hi tenim dret), on la llengua vehicular és el català. Els meus fills tenen companys castellanoparlants amb uns bons resultats acadèmics. Aprendre en català no ha estat un impediment per desenvolupar els seus coneixements. Dir que l'ensenyament en català promou la incultura entre els joves i els mals resultats acadèmics és un insult i una fal·làcia.

Tinc família nascuda a Andalusia i que hi viu. Ens visita una vegada a l'any i és capaç de llegir, veure TV3 i entendre les nostres converses sense cap problema. Fins i tot a vegades es llança a dir alguna paraula en català. És només una qüestió d'obertura de mires i de valorar que hom defensa allò que estima i és seu. També tenim molts amics a la preciosa ciutat de Còrdova, gent amb carrera universitària, persones molt valuoses, i quan els visitam i ens senten parlar entre nosaltres valoren moltíssim que els nostres fills parlin el català i el castellà tan bé i siguin capaços de canviar de registre lingüístic amb tanta facilitat i correcció. Diuen ells que això és riquesa.

No sé si hi haurà canvis polítics en un futur, si es derogarà la llei de normalització lingüística, el que sí que sé és que mai no podran aconseguir que molts ciutadans de les Illes Balears, passi el que passi, deixem de parlar, d'utilitzar, de respectar i d'estimar el mallorquí perquè és així com ho sentim. Evidentment que sé parlar el castellà, Sr. Campos, i molt bé, per cert, però per poc que pugui em dirigiré sempre allà on sigui en la meva llengua i no permetré que ningú em discrimini més per aquesta raó, ja pot ser metge, infermer, llicenciat, enginyer, batle o botiguer. Això és exactament el que aconsegueixen persones, partits i altres com vostè. S'ha acabat de girar la llengua per esser correcta. Ho faré només quan cregui i vegi que la meva llengua és una barrera per entendre'm amb les persones, cosa que és molt improbable, ja que persones amb seny i amb ganes d'integrar-se n'hi ha, i moltes.

Finalment vull també dirigir-me al Sr. José Ramón Bauzá, a qui conec bé. No entraré a valorar la seva política municipal, perquè aquesta no és la raó d'aquest escrit. Els marratxiners i marratxineres que participam activament (fins allà on ens deixen) sabem que vostè parla perfectament la nostra llengua, sempre es dirigeix "en la intimidad" a les entitats, als ciutadans que rep amb tanta amabilitat al seu despatx, a la gent gran, etc. en mallorquí perquè sap que hi arriba millor. En canvi, quan es tracta de manifestacions públiques, amb molta gent, als mitjans, i de cara a la galeria vostè parla majoritàriament en castellà. La propaganda del seu partit, repartida porta per porta, en què convidava a un míting a Marratxí estava íntegrament en castellà. Aquest és el bilingüisme que vostè defensa. Potser hi haurà gent que estarà encantada amb aquesta posició, però puc dir-li que molts d'altres no ho entenem.

Perquè volem parlar i viure en català, perquè hi tenim dret, sobreviurem aquí i per sempre als atacs injusts. Les llengües ens uneixen? Idò, si així ho pensau, deixau de provocar polèmica i de dividir la ciutadania en nom de la llengua de la nostra terra.
Elisa Pons. La Cabaneta.

Festival de Folklore Internacional
Vergonya, cavallers, vergonya. No n'hi havia quan aquest senyor ens va conquerir a principi del segle XIII, ni tampoc podem bravejar massa a principi del segle XXI d'aquest valor que, juntament amb l'educació, fa més bon dur la relació entre les persones.

Tot això ve a compte del cas del Festival de Folklore Internacional que es va dur a terme a Palma del 14 al 18 d'abril passat. La pregunta és la següent: han de participar-hi els grups de ball de bot mallorquins? La resposta és sí, hi haurien de participar com a amfitrions i per donar la benvinguda als altres grups. Hi han de concursar? No, de cap manera, i sobretot si cada any es donen els premis als mateixos grups, que són els que l'organitzen, és a dir, a l'Escola de Dansa (d'Ensenyat) o al grup d'Andratx (más de lo mismo). Estam tan avesats o acostumats a l'abús de poder! Per favor, continuau practicant-lo. I enhorabona per ser tan valents i pensar que els altres mallorquins som un poc entabanats.
Antònia Borràs Oliver.