Cartes al director
Tres preguntes essencials a Unió Mallorquina
Tots els mallorquins ens hem d'alegrar que s'anunciï un congrés d'UM que segurament servirà per llevar-se de damunt i enviar a filar estopa el capverjo Miquel Nadal, a qui ja li han afinat el demble i qui d'ençà que agafà les messions dins el partit en lloc d'esmolar no ha fet més que osques, dins ca seva i per tot on ha aficat el nas. Crec que el seu lloc és al PP o a volar amb l'avioneta lluny del quefer polític. Si UM arriba a arreglar aquest ròdol de la direcció del partit, és precís que sigui clar quins són els punts claus que el diferencien del PP. Sembla clar que és un partit de dretes, per ventura no tan furibund com el PP, però dreta al cap i a la fi. Però falta claredat respecte al seu proclamat nacionalisme. Per això, ha de respondre a tots el mallorquins tres qüestions vitals:
1.- Quina és la seva posició davant la llengua, sense ambigüitats ni mastegar fesols?
Es té clar que la nostra parla és una variant de la llengua catalana? Es té clar que, a més del dret individual, hi ha els drets dels pobles i, per tant, el que ve a viure a Mallorca és el que s'hi ha d'adaptar? Es té clar que els funcionaris, com a servidors públics, han de poder atendre en la nostra llengua?
2.- El nacionalisme que es proposa és un nacionalisme de panfonteta i va més enllà del folklorisme del trempó, ball de bot i altres herbes semblants? Quina és la seva posició clara i llampant davant l'autogovern?: es tracta de ser una comunitat autònoma tal com pugui ser Extremadura o Castella-la Mancha?; es tracta de ser part d'un estat federal?; es tracta d'aconseguir la independència i un estat sobirà? De què anam quan es parla d'autogovern? Ens han d'explicar com es fa per engolir aquesta mescla d'ous amb caragols com són les aliances d'UM i el nacionalisme espanyolista, que sembla tan fotut com "cercar caragols sense roada"?...
3.- Quina és la seva posició davant la preservació del territori? Continuarem fent trampes
per beneficiar hotelers, omplint de ciment la mar, manipulant concursos d'obres per afavorir els "amics" o per fer la punyeta, com Son Oms, Son Espases, Can Domenge, Son Baco...? Tendrem batles d'UM tan contradictoris que són en el consell de direcció de l'Agència de protecció de la legalitat urbanística i territorial de Mallorca, però que no volen que els seus municipis s'adhereixin a l'Agència?... Meam si ens aclarim com pertoca- No és honest aprofitar-se d'un sentiment d'identitat que poden tenir molts de mallorquins i llavors se'ls doni un feix de coverbos insubstancials, sense anar al bessó.
M. Moragues Ribas de Pina. Artà.
També a Opinió
- Un centenar de vehicles de mercaderies amb destinació a les Balears estan retinguts a València i Barcelona
- El Pi, altres partits locals i independents preparen «una gran coalició mallorquinista» en vistes a les properes eleccions
- Aproven tres borses de feina a l'EMT Palma amb l’exigència del B2 de castellà i l’exclusió del català
- Fan una crida a no adquirir productes d’Israel, com els comercialitzats per Illa Camp o Agromart
- Denuncien diverses irregularitats en la gestió de la Policia Local de Calvià
3 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
ENFERMERIA I CENTRES RESIDENCIALS DE L'IMAS - CONSELL DE MALLORCA Sr. Director: Hem sabut pels medis de comunicació, que el passat dia 28 de Març, la Conselleria de Salut en el marc de la II Jornada de la Sanitat Balear va organitzar un acte d'homenatge i reconeixement al col•lectiu d'infermeria que fa feina a la nostra Comunitat Autònoma, acte al que no va ser convocat, ni va rebre cap tipus d'informació el col•lectiu d'infermeria de l'IMAS. En els centres residencials per a gent gran depenent de l'IMAS presten els seus serveis actualment un nombrós grup d'infermers i infermeres, que malgrat no pertànyer al Servei de Salut (IB-salut), atenen dins la funció pública a la gent gran ingressada en els seus centres residencials. Es tracte d'un col•lectiu que fa feina per a la sanitat pública, però sense que aquesta esta labor sigui reconeguda i en unes condicions laborals diferents i de major precarietat que la resta dels seus companys de Ib-salut, sent el més rellevant la absència de la carrera professional, la menor puntuació curricular quan es tracte d'aconseguir trasllats a altres destinacions pròpies de Ib- Salut i la manca d'informació i accés als programes docents i de formació continuada. Aquesta carta pretén cridar l'atenció sobre el fet que existim com a professionals i que com a conseqüència de no haver-se'ns tingut en compte en un acte d' homenatge a la infermeria balear condeix entre nosaltres el descoratjament, la decepció i certa indignació que volem traslladar a la opinió pública. Atentament. Col•lectiu d'Infermeria de l'IMAS. Consell de Mallorca.
Ernest Lluch i l'Escola de Salamanca El dia 21 de novembre es compleixen deu anys de l'assassinat d'aquest polític-economista nascut a Vilassar de Mar-Barcelona-i que va ser ministre de Sanitat i Consum des de 1982 fins 1986. Amb dos trets al cap, ETA va acabar amb la vida física d'aquest humanista que apostava clarament per solucionar els problemes fomentant el diàleg entre els ciutadans. Ernest Lluch va ser expulsat de la Universitat de Barcelona pel règim de Franco. Va passar per la Sorbona, per la Universitat de València, pel País Basc i també per la Universitat de Salamanca, on va dirigir tres sessions sobre un seminari sobre el Pensament Econòmic a l'Escola de Salamanca. El seu resum es pot llegir en un llibre editat per Edicions Universitat de Salamanca i escrit per Francisco Gómez Camacho i Ricardo Robledo. Ernest Lluch va estar traient fora dels amples murs de les Universitats les teories de Francisco de Vitòria, Domingo de Soto, Tomás de Mercat, Azpilcueta, entre molts altres. Rellegir la nostra Escola és trobar solucions a la gran crisi actual. "Salamanca, digues tu que he estat"-D.Miguel de Unamuno de Bilbo. El José Luis de Salamanca
Ernest Lluch y la Escuela de Salamanca El día 21 de Noviembre se cumplen diez años del asesinato de este político-economista nacido en Vilassar de Mar-Barcelona- y que fue ministro de Sanidad y Consumo desde 1982 hasta 1986. Con dos disparos en la cabeza, ETA acabó con la vida física de este humanista que apostaba claramente por solucionar los problemas fomentando el diálogo entre los ciudadanos. Ernest Lluch fue expulsado de la Universidad de Barcelona por el Régimen de Franco. Pasó por la Sorbona, por la Universidad de Valencia, por el País Vasco y también por la Universidad de Salamanca, donde dirigió tres sesiones sobre un seminario sobre el Pensamiento Económico en la Escuela de Salamanca. Su resumen se puede leer en un libro editado por Ediciones Universidad de Salamanca y escrito por Francisco Gómez Camacho y Ricardo Robledo. Ernest Lluch estuvo sacando fuera de los anchos muros de las Universidades las teorías de Francisco de Vitoria, Domingo de Soto, Tomás de Mercado, Azpilcueta, entre otros muchos. Releer nuestra Escuela es encontrar soluciones a la gran crisis actual. “Salamanca, di tú que he sidoâ€-que diría el gran Don Miguel de Unamuno. Firmado: José Luis de Salamanca