Una imatge val més que mil paraules, és un home de fets i no de
paraules, les paraules se les enduu el vent, etc... són expressions
que em fan mal d'orella quan les sent per pa i per sal a molts
mitjans audiovisuals. Pareix que estan barallats amb les paraules.
No tenen el més mínim respecte al que significa l'instrument més
bàsic de la intercomunicació de les personnes. El verb era Déu, diu
Sant Joan al seu evangeli, donant a la paraula el sentit més
diví.
La paraula dels mallorquins de soca-rel, era sagrada, prova
d'això els contractes verbals tenien força legal. Per als pocs que
en queden, encara és així. Qui està menyspreant el valor de la
paraula, és gent com el polítics. Durant els mítings, surten
torrentades de paraules, a balquena, però no van acompanyades del
seu significat, un dels crims més horribles que es pot fer. No puc
admetre que, el que surt de les seves boques siguin paraules, com a
molt són mimetismes. Es mereixen un descrèdit en consonància amb
les mentides que diuen, puix la mentida és la negació del valor de
la paraula.
Els empresaris, altre tal. Qui fa doblers, és que fa papers. I
no vull dir-ne més, perquè aquí ja hi prendria part el meu caire
més visceral. Avui en dia, es copsa un ambient boirós entre la
gent, que minva, inclusiu elimina l'engatjament que crea la
paraula. Poques i valuoses excepcions hi ha dins aquests
empobridors de la paraula. Si per sort i de rebot en trobes
qualcuna, el gaudi és complet. I acab.
Vull reivindicar la paraula amb el seu significat unívoc, com
una força de la naturalesa. Si qualcú està d'acord amb mi, serem
munió.
A reveure.
Antoni Amengual i Amengual. (Rebuda per e-mail).
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.