PISA 2006, una lectura dels equips directius

El maig del 2006, l'OCDE passà les proves PISA a l'alumnat nascut el 1991 -aleshores tenien 15 anys-, per conèixer el nivell de competència científica i lectora del nostre alumnat. És el tercer informe que apareix. El primer fou el 2000, fet sobre una població escolar de 32 països; el segon fou el 2003, sobre una població de 41 països; i el darrer el 2006, sobre una població de 57 països. Des de la Federació d'associacions de Directors i Directores de Secundària de les Illes Balears (FADESib), consideram que l'avaluació PISA és precisa i exacta en allò que vol avaluar, les competències de lectura i ciència. Ara que ja coneixem tres informes, trobam que té el valor afegit de ser una avaluació contínua i sistemàtica que ens permet saber com avançam, si és que avançam. La comparativa en els resultats de les competències és inevitable perquè és una de les intencions de l'OCDE. L'organització vol mostrar que els reptes educatius tenen solució quan els estats manegen millor els seus recursos. Precisament, a aquesta comparativa nosaltres li volem treure rèdit. Els països que estan més ben situats a la taula de comparació, com ho fan per tenir aquests resultats? Aquesta és la pregunta interessant, i aquesta és la pregunta que la setmana passada la sindicalista Neus Santaner sols responia a mitges en aquest mateix diari (13.12.2007). Els països del nostre entorn més ben situats són allà per les seves polítiques educatives treballades al llarg d'anys i anys. No podem obviar el nostre endarreriment històric en educació obligatòria. Andreas Schleicher, el director dels tres estudis PISA, que va ser a Palma l'octubre del 2005, elogiava la millora de l'educació espanyola i a la vegada esmentava retards que s'havien de compensar. I quins són aquests retards? Neus Santaner n'assenyala quatre, i nosaltres n'hi afegirem un altre que creim important i històricament desatès des del món sindical. Per millorar, deia Santaner, necessitam ràtios més baixes, professorat format en els canvis socials, de mentalitat i tecnològics, suport a les famílies que ho hagin de menester i fer arribar la inversió en educació al 7% del nostre PIB. Però la sindicalista oblida, i FADESib ho ha de recordar, que els països del nostre entorn més ben situats en els llistats publicats disposen d'equips directius professionalitzats, estables, i amb capacitat de planificació, gestió i decisió. I això és el que des de la nostra Federació demanam: un model de direcció que permeti als equips directius exercir el lideratge pedagògic i la gestió eficaç del centre educatiu, que siguin capaços d'aglutinar els esforços de tota la comunitat educativa i, especialment, la dedicació -en el marc d'una carrera docent- del professorat entorn d'un projecte de direcció i d'un projecte de centre al qual s'hi plantegen els objectius pedagògics i educatius que, des de l'exercici de la direcció, es pretenen assolir. A més, el professorat és conscient que els equips directius han de tenir més eines per a la millora educativa. Fa dos mesos, quan construírem la nostra Federació, ho férem amb la clara intenció d'incidir en el desenvolupament de les polítiques educatives de les Illes Balears i d'aconseguir un nou model, diferent, de funció directiva, modern i eficaç, perquè consideram que la direcció dels centres educatius és una peça fonamental de l'entramat amb la qual no s'hi ha comptat gaire fins ara. Confiam que les nostres intervencions serveixin per a la millora de l'educació amb què ens sentim sincerament compromesos i, sobretot, siguin considerades en el desenvolupament normatiu de la LOE de la nostra comunitat autònoma