Obrilàndia

No hi ha problema amb ells: si reclamen els seus drets, se'ls pot des d'apallissar fins a ignorar-los absolutament. Per exemple, se'n pot omplir la casa de pols, destrossar-li voreres amb els seus camions, enfonsar-los les tapes del clavegueram, aparcar en els seus guals de manera que no puguin sortir dels seus garatges, trencar-los les parets, omplir-los els carrers de fang, ciment i qualsevol tipus de material de rebuig, tirar-les envasos i trossos de cartró als seus jardins, llançar-los tota classe de líquids als paviments de les seves terrasses deixant-les tacades per sempre.

També poden tancar els carrers, treure i posar senyals de circulació al seu antull, treballar en l'hora i el dia que li véngui de gust, poden fer tant de renou com vulguin, contractar il·legals de tot tipus, treballar els dies festius des de les 7 del matí, etc., etc.

En definitiva, barra lliure i a gaudir de l'especulació urbanística, que són dos dies. Això és el paradís. Aquí ningú no els dirà absolutament res, per molt que els veïns cridin la Policia, protestin a l'Ajuntament... Tranquils que no passa res. Vostès a les seves coses, a construir enormes nyaps de maó, per als quals no hi ha cap mena d'infraestructura que pugui absorbir un volum de població tan desproporcionat.

Jo, per part meva, visc l'aventura diària de no poder treure el cotxe de casa meva per anar a la feina; el gual que pag a l'Ajuntament serveix de pàrquing reservat per al personal que treballa a la zona. Quan torn a casa cada dia esper una nova destrossa; el dinar del migdia està amenitzat pel terrabastall de les màquines acompanyat per l'estrident música dels transistors del paleta de torn; a la nit observ la brutícia dels carrers, que em recorda aquestes pel·lícules de l'endemà (holocaust nuclear), la qual s'acumula dia a dia. Els habitants d'aquest poble som com ànimes en pena, éssers desubicats que ens plantejam on anar a viure, perquè està clar que ni a l'Ajuntament ni a ningú no els importa un rave el que ens ocorri.

Avís als navegants: Si, sofert contribuent, se li ocorre la peregrina idea de venir a aquest poble, a habitar en el que s'ha construït per aquí, pensi-s'ho dues vegades. No cometi el mateix error que jo, de pensar que en aquesta illa queda algun lloc on es pugui viure amb una raonable qualitat de vida. Si troba un lloc així, no es preocupi que als dos dies ja hi haurà algú construint-hi qualsevol cosa sense cap problema.

I, finalment, vull dedicar un aplaudiment al cinisme, a la insensibilitat, al menyspreu, a la prepotència amb què som obsequiats cada dia per part de vostès, senyors polítics. No es creguin que ens enganen, ens deixam enganar perquè no ens queda més remei. Això és el que hi hi ha.