El bus de les 8.10 h

Sempre he dit que Binissalem és un dels pobles més ben comunicats de la nostra illa. Tots els qui hi vivim no necessitam per a res el cotxe; les distàncies dins el poble són curtes i, a més, tenim servei de tren i bus amb una freqüència raonable. És clar que no tots els qui vivim a Binissalem ens aprofitam d'aquests avantatges; n'hi ha que, per anar a la cantonada, han d'agafar el cotxe, amb la consegüent pèrdua de qualitat de vida que això comporta. Així i tot, els qui defensam el transport públic i el feim servir gaudim del carpe diem que aquest ens proporciona. Tots els qui agafam el bus de les 8.10 h ens hem convertit en amics o saludats; tots sabem si el nin que puja a Consell està constipat o no; si la més joveneta ha lligat o si el cuinat de diumenge va sortir bo. Compartim el programa de ràdio i reim pels mateixos dolls i, en baixar, continuam amb la nostra monòtona vida. Tots passam una penada si en Bernardino o en Pep no vénen, les persones més importants per a nosaltres en la mitja horeta que dura el viatge i en qui confiam perquè ens duguin a port. En Bernardino amb la seva seriositat i en Pep amb la seva alegria ens fan la vida més agradable cada matí, i han convertit uns desconeguts en una gran família. I que consti que la capsa de bombons que ens ha duit en Pep, avui dematí, no hi té res a veure, amb aquest merescut agraïment.