Barceló a la Seu

He llegit les opinions del canonge Darder sobre Miquel Barceló. Són una nova demostració de la conducta de la majoria de l'actual capítol catedralici, d'ençà de la mort de Teodor Úbeda. De criteris estètics, n'hi ha tants com persones, i per això és respectable la gent que no li agrada l'obra de Barceló (com la de tants d'altres). En canvi, resulta patètic veure com Darder alça la veu contra actuacions en les quals va participar en les decisions i, sobretot, veure com es recrea en els atacs personals. Darder desbarra de valent quan atribueix «complexos sexuals» al pintor. Entre la desinhibició dels artistes i la repressió dels canonges, on hi ha més complexos? O és que ara l'Església es dedica a la psicoanàlisi de la sexualitat? Pel que fa a tornar a retreure la no assistència a l'acte litúrgic de la inauguració, sembla que Darder reclami la hipocresia dels fariseus. O és que vol que els ateus i els agnòstics s'agenollin davant dels seus tòtems? Allò que calla Darder és on es destinen els substanciosos ingressos que ha aportat la ceràmica de Barceló a la Seu. A criticar l'autor, perquè com més se'n parli més doblers farem? Darder no només és un desagraït, és un pedant que certifica el seu concepte de caritat cristiana. I ja que es refereix a l'existència d'un retaule del s. XV que ha quedat darrere de l'obra de Barceló, hauria de ser més coherent i no esbiaixar la història. Abans del retaule, el s. XIII, hi havia una mesquita àrab. Hem de tomar la Seu, senyor Darder?