El perill del metro de Palma

Per viure on vivim, el que fèiem era que un de nosaltres, pare o mare, acompanyava tota la colla fins a l'estació de la Universitat i llavors anàvem a cercar-los quan decidien que havien acabat les seves feines. La meva filla venia encantada. Era tal la seva devoció pel metro que fins i tot quasi va aconseguir convèncer-me perquè un dia ho provàs i hi pujàs, a mi, que no em feia gens de gràcia. Tanmateix no vaig ser a temps de fer-ho.

Una de les causes que sempre em frenaven a utilitzar aquest mitjà era, precisament, perquè es tractava d'una obra del PP. Em fotia que es tractàs del vaixell insígnia del PP, que el provàs i que, a sobre, m'agradàs. També he de confessar que em venien al cap antics temors, com ara que el túnel de Sóller sigui dels més perillosos d'Europa (i dels més cars del món) o que els corruptes de torn en no fessin de les seves i manllevassin doblers públics destinats a la seguretat per condicionar algun palauet comprat a preu de saldo.

Tanmateix, algunes ciutats espanyoles, i europees, i mundials també tenen metro des de fa molt de temps i d'altres des de no fa tant, com per exemple la ciutat de Bilbao, i en cap no s'ha produït mai un desastre de l'envergadura del que va passar a València. I qui va dur a terme les obres del metro a València? El Partit Popular. De tota manera, el jutge va sentenciar que no havia passat res i, al cap i a la fi, tot ha quedat en una anècdota, a pesar de tots els morts.

Però és ben vera això que diré ara; més d'una vegada, mig en broma, mig seriosament, vaig comentar a la meva dona que no em feia gens de gràcia que la nostra filla anàs tant amb el metro, i menys que s'hi sentís tan enlluernada. «Essent com és una obra dels homes i de les dones del PP, no em sorprendria gens ni mica que quan anassin a prémer el botó vermell de l'alarma es trobassin que no hi ha corrent», deia a la meva dona. Idò bé; al final haurà resultat que jo tenia raó. Avui em trob que el conseller de Mobilitat, a més de confirmar les greus mancances quant a drenatge i altres herbes que han estat la causa que l'obra magna de Rosa Estaràs s'inundàs cada cop que plovia, ara resulta que tot el sistema de seguretat era deficient i fins i tot inexistent.

De les moltes mancances que he estat capaç d'entendre, la més greu feia referència al fet que els tubs de ventilació, en cas d'accident o d'incendi a l'interior dels túnels, no treien el fum cap a l'exterior, sinó tot el contrari. És a dir, que les víctimes es menjaven tota la merda.

Però, a veure, en quin món vivim? Ja m'està bé que surti un polític a donar la cara i que demostri que el metro és un nyap. Però resulta que es tracta d'un nyap tan gros i evident que en cas d'haver patit un accident, el metro dels collons, tothom hagués pres mal, entre ells molt possiblement la meva filla i els seus amics, i ningú no n'hauria estat responsable, com ja ha passat a València
No són de la mateixa colla tots aquests que darrerament demanen a Madrid la pena de mort o la cadena perpètua per als terroristes?
Doncs aquests que són capaços d'acceptar unes obres tan deficients com les del metro de Palma, d'alguna manera també són terroristes. De tots els responsables, n'hi ha que són aquí i n'hi també que s'han refugiat a ca l'amic americà. En tot cas, és inacceptable i de covards no demanar la pena màxima per a aquesta mena d'indesitjables.

Ja sé que la justícia està de part seva, però valdria la pena intentar-ho a veure si d'una punyetera vegada els enviam tots a la presó i perde'm la clau de la cel·la.

Miquel Vicens
Escandell. (Rebuda per e-mail).