Viure en català

Quan trobes les teves arrels i comprens que no ets el producte de ningú, que per molt que t'han volgut manipular i canviar, descobreixes d'on véns i sobretot on vols anar i simplement decideixes que has de viure la vida en la llengua dels teus avantpassats, és quan limites amb una paret, amb un mur infranquejable, et fas preguntes i no trobes respostes, per què no puc viure a la meva terra amb el meu idioma? Per què aquells qui defensarien a mort la seva llegua a la seva terra vénen aquí a menysprear la nostra? Per què tanta incomprensió per la cultura de la terra que trepitgen? Podria continuar amb els perquès, però no és necessari, el missatge és clar.

Vull ésser pragmàtic i donar o al manco intentar donar solucions. Crec que és normal que els que vénen aquí i són castellanoparlants, hi puguin continuar la seva vida sense cap tipus de problema, no estiguin interessats en l'aprenentatge d'una novació llengua, el mateix es pot dir dels que vénen aquí i com que no ser castellanoparlants tenen més oportunitats o tenen li mateixes si parlen només el castellà. Estam davant d'un problema polític, no de consciència, jo segurament faria el mateix en una terra aliena, on els seus costums i tradicions fossin un fet secundari a compte del qual realment em dugués a aquella terra, la feina, el negoci o les vacances.

Quina seria la solució? La supremacia d'una sola llengua en tots els estaments, evidentment a la nostra terra hauria de ser el català. Si fos imprescindible per desenvolupar la vida a les Illes un únic idioma, els nouvinguts l'adoptarien com el seu idioma propi ben aviat, no seria necessari fer més comèdia amb el bilingüisme i la diglòssia, tothom hi guanyaria, els que som de la terra podríem desenvolupar la nostra vida en el nostre idioma, els nouvinguts de parla no castellana només haurien d'aprendre un idioma i els castellanoparlants millorarien la seva cultura amb l'aprenentatge d'una novació llengua. És molt fàcil, senyors, un sol idioma oficial, obligatori per a treballar, a les institucions i a les escoles, a la vida privada cadascú faci el que vulgui amb total llibertat. Acabem d'una vegada, amb la utopia de poder viure un sol dia dels nostres ceps a la nostra terra sense poder parlar la nostra llengua.

Tomàs Bosch. (Rebuda per e-mail).

Accidents  

Estic esparverada pel nombre d'accidents, morts i ferits que s'han produït enguany a les Balears. L'anterior Govern del PP justificà la massiva construcció d'autopistes perquè aportarien més seguretat. La veritat és que no no veig la seguretat per enlloc. I, a més, en els excessos de velocitat que fa que alguns vehicles invadeixin les mitjanes i entrin dins les direccions contràries provocant una catàstrofe perden la vida persones que no havien comès ni la més mínima imprudència. De què ens serveix tanta autopista que fa malbé el territori, mata la personalitat paisatgística de Mallorca i a sobre posa en perill la vida d'innocents? Crec que s'han de posar les màximes mesures de seguretat a les autopistes, però sobre tot que hi hagi un acord polític que impedeixi que se'n tornin construir més. L'únic que aconsegueixen és acostumar la gent a fer nés via, a agafar el mal vici de pitjar al màxim l'accelerador. I això mai no pot ser bo. La prova són els nombrosos accidents que es produeixen.

Teresa Gual. (Rebuda per e-mail).