Divendres passat vaig acudir a una esplèndida conferència de Toni Soler sobre la sàtira política de Polònia. També hi assistiren, entre d'altres càrrecs públics, dos que avui centren la meva atenció, la consellera de Cultura, Bàrbara Galmés, i el governador civil, Ramon Socies. Aquests dos personatges disposaven, a la sortida de l'esdeveniment, dels seus respectius cotxes oficials, amb els corresponents xofers i assistents, motor en marxa i llums encesos, esperant-los per partir. Sense cap ànim de fer demagògia en un tema en què és fàcil fer-ne, em produeix una elevada indignació la utilització que fan certs càrrecs públics dels cotxes oficials. Sincerament, és una vergonya que a un acte tan poc oficial com fou aquell, aquests personatges hi assistissin en cotxe oficial. El cotxe oficial és un privilegi del qual gaudeixen els alts càrrecs polítics i els directius empresarials (amb els cotxes d'empresa), amb la diferència que els primers carreguen les seves despeses als comptes públics i que haurien de donar exemple de racionalitat i mesura en la seva utilització (cal recordar les asseveracions del conseller Manera sobre la necessitat d'evitar despeses inútils dins un Govern endeutat). Això no és el que poguérem observar tots i totes a la sortida de la xerrada, començant per la poca oficialitat de l'acte al qual tant la consellera com el governador acudien com a particulars (tant que el darrer va haver de seure a un escaló, situació prou graciosa) i acabant per la tudada energètica de mantenir els vehicles en marxa i amb els llums encesos mentre els seus ocupants feien la darrera xerradeta comentant el que sigui a la sortida; i llavors ens alerten sobre el canvi climàtic.
Ja em semblava abusiu que tots els càrrecs que disposen de cotxe oficial l'emprassin per anar cada dia a la seva feina, però és que l'assistència a esdeveniments particulars trob que no té cap explicació possible! O és que també empren el cotxe oficial per anar a sopar amb amics, sortir de copes o fer una excursió? El cotxe oficial hauria de servir per segons quins actes institucionals en què per qüestions de temps o de solemnitat sigui adient emprar-lo, però mai per fer encàrrecs, assistir a la feina i menys per a afers de la vida privada dels governants. Tot això, segons el meu humil (i auster) parer, és malversació de fons públics. Així, l'esquerra va perdent prestigi...
E. Ginard. (Rebuda per e-mail).
