Mentiders?

Acceptar que són ineptes (en bon mallorquí, beneits). Que quan estaven de campanya electoral no varen calcular les conseqüències de les seves promeses. Varen decidir prometre a la gent una cosa sense calcular els seus possibles costos. S'estimen més acceptar la seva nul·la visió que assumir els seus costos. La meva opinió: vostès venen massa barat el seu honor.

L'altra opció, vostès són uns mentiders. No són ineptes, sabien els costos aproximats de les seves promeses. Però, com resistir-se a la temptació dels vots fàcils? No varen poder, pobres. Varen decidir anar a casa d'una gent, que porta lluitant 4 anys i que havia depositat la seva esperança en vostès, a vendre el seu programa. Anaren a dir: «Confiau en nosaltres! Nosaltres som diferents, ja ho veureu». Mentiders! Es varen riure de l'esperança d'aquesta gent per aconseguir el Govern.

Així doncs, per favor, triïn vostès mateixos la seva excusa. No sé que és pitjor, si ser inepte o mentider. Però, tinguin la valentia de tornar a aquella terra que abans tant estimaven, tornin a casa dels seus «amics», tornin a telefonar-los personalment i diguin: «Ho sento, us vaig mentir, heu caigut en la trampa» o «Em sap greu, no em vaig aturar ni un minut a reflexionar sobre les vostres esperances».

Han defraudat molta gent: covards. No em llevareu la il·lusió, i sé que hi ha molta gent com jo. Recordaré les seves promeses buides, les seves mentides. Jo sé que es pot fer millor.

Marta Ballester Santiago. (Rebuda per e-mail)