Vergonya, mallorquins!!!

Abans de res, vull donar l'enhorabona a Saïda Saddouki, per tres coses: en primer lloc i sobretot, per haver fet l'esforç d'aprendre el català, cosa que no han fet molt de peninsulars que duen anys i més anys entre nosaltres, i a sobre que els acollim, mosseguen la mà dels qui els donen les sopes i volen imposar el castellà fora de ca seva; en segon lloc, per la lliçó que ens ha donada a tots els mallorquins que feim anques enrere a l'hora de defensar el que és íntimament nostre; i, en tercer lloc, per atrevir-se a denunciar els fets.

Cap mallorquí, ben nat, pot admetre amb indiferència el tractament donat per aquest dos agents de la Guardia Civil (no massa civilitzats, per cert) a Na Saïda i de rebot a tots els mallorquins, per mal educat, irrespectuós, racista, inculte, curt de gambals, prepotent i imperialista.

Més greu encara és que això demostra que dins la Guàrdia Civil no es prepara bé al personal, perquè sigui capaç d'entendre i respectar mínimament la diversitat lingüística de l'Estat Espanyol. Veiem si el nostre Joan Mesquida és capaç de fer entendre al personal a càrrec seu que a Mallorca tenim el dret a parlar la nostre llengua (no en faltaria d'altra) i de pegar una bona estirada d'orelles a aquests dos agents que no mereixen estar amb nosaltres. I que serveixi d'escalivada per altres com ells.

Vull suposar que aquesta carta, en termes generals, tendria el suport de milers de mallorquins que no podem consentir que ens malmenin la dignitat, ni la identitat.

Perquè no pareixi exagerat el que coment, transcriuré el que digueren els agents (que em pareix antològic), segons Na Saïda i prenguem llum de Na Pintora.

«Bon dia, tenc una cita amb el capità Sr. Bartolomé, amb motiu de prestar servei de traduccions», digué Na Saïda en arribar al quarter de la Guàrdia Civil del carrer Manuel Azaña de Palma.

Resposta de l'agent Sarro que controlava la porta: A mi no me hables en catalán. Hasta que no hables cristiano no vas a pasar. Tengo que saber a dónde vas y como no te entiendo "porque hablas raro" no te puedo dejar pasar. Así que... tú decides».

L'endemà Na Saïda hi tornà, i digué: Buenos dias, vengo al departamento de policia judicial con el capitán Sr. Bartolomé, por unas traduccions, hi és». Va mesclar un poc de català i la resposta de l'agent fou la mateixa, i discutiren el dret de parlar en català, i l'agent arribar a dir «que el català no era cap llengua». A la fi, l'agent la deixà entrar. I aquí vengué lo bo, el capità Bartolomé l'escometé així: «A mi me parece vergonzoso que seas de otro país y defiendas un idioma que ni siquiera existe, porque unos se lo han inventado y, encima, vienes tú a defenderlo! (...) Lo que me faltava: una mora catalanista! (...) Si quieres el catalán pues quédate con él! (...) Sabes que aquí no hay nada que odiemos más que ese maldito idioma y posturas como la tuya!».

Les heu sentit a aquests dos verderols...? Que cadascú tregui conclusions...
Jo supòs que si això es du a la barra i tira endavant, els dos agents negaran el testimoni de Na Saïda, i tot quedarà en un no res, o inclús en represàlies pels denunciants. No tenc cap motiu per pensar que Na Saïda s'hagi inventat tota aquesta descabdellada, i sí en tenc per assumir que retransmet, més o manco objectivament, el que va escoltar, perquè coses molt semblants les he escoltades jo de forasters, arreu arreu. És preocupant que aquesta sigui la mentalitat que perduri dins tants d'espanyolets, alguns partits polítics, de mallorquins de pa en fonteta i de les forces de «seguretat» (?).

Marià Moragues. (Rebuda per e-mail).