Per què en «cristiano»?

Me pareix indignant que en un país que es considera democràtic i on suposadament existeix la llibertat d'expressió, puguin passar aquestes coses. És increïble que una dona en aquest país sigui despatxada del seu lloc de treball per parlar a un agent de la Guàrdia Civil en el nostre idioma, en l'idioma que es parla en aquesta illa, i que li vulguin exigir que parli en «cristiano».

Que jo sàpiga, ja fa molt de temps que la llengua catalana va deixar de ser perseguida i rebutjada, bé, o això se diu, però vist aquest últim cas ningú ho diria.

També vull deixar clar que una persona que vulgui parlar el català o lluiti per aquesta llengua no sigui extingida, no ha de ser acusada de «catalanista», ja que simplement està exercint el seu dret a parlar la llengua que vol, i que a més en aquest cas és una de les llengües oficials del lloc on es troba, i ningú pot exigir-li que parli en castellà.

Amb aquest escrit m'agradaria que la Guàrdia Civil que hi ha a la nostra illa i a qualsevol altre lloc on hi hagi una altra llengua a part del castellà, es tornà una mica més oberta, que tampoc és tornar-se obert, simplement és respectar la llengua que es parla allà on et trobes, que per als propis ciutadans és tant o més important que el castellà, o com molta gent diu, el «cristiano».

Per acabar, vull fer una pregunta: quina llengua és realment el «cristiano»? Guillem Félix Torrilla. (Rebuda per e-mail).

Res de nou  

El fet que un guàrdia civil humiliï una persona que se li dirigeix amb tot el seu dret en català "per desgràcia" no sorprèn ningú. Que aquesta persona no sigui mallorquina, ni tan sols catalana o valenciana, sí que crida "gratament" l'atenció. Si a més hi afegim que és àrab, cosa per la qual també l'humilien, el tema mereix reflexió. Més paradoxal encara resulta que qui escriu aquestes paraules sigui un fill d'emigrants espanyols que al·lucina en veure com es tracta a Mallorca la llengua pròpia i tots aquells que l'intenten fer servir amb normalitat. Tot això em du a fer les següents afirmacions:

Que un individu que ve de fora, una associació determinada, un partit polític oportunista, o un diari sectarista, no estimin i menyspreïn la llengua i la cultura pròpia de la terra, i fins i tot vulguin imposar-ne l'altra fent creure que és l'única i la que toca, hauria de ser inadmissible i inacceptable. Però hi estam avesats.

Que pensem que els àrabs només són bons per recollir patates i que en acabar se n'haurien d'anar, ens ho hauríem de fer mirar.
No obstant això, el més greu de tot és que siguin molts mallorquins els qui deixin que la seva llengua desaparegui perquè consideren més necessari i important reforçar el castellà, al qual un temps deien foraster i ara espanyol. Són els mateixos que creuen que, com a mínim, entendre la llengua pròpia no ha de ser un deure, com sí ho és el castellà. Són aquells que no els importa renunciar a la seva llengua per «respecte» a gent que ve voluntàriament a viure (o hi ha nascut!) a Mallorca i passa olímpicament d'aprendre-la.

Toni Tornero Cobos. Son Sardina.

Toponímia palmesana  

Del que podem qualificar com una distracció en la toponímia palmesana seria el nom atorgat graciosament a la barriada mal anomenada Polígon de Llevant. Ens hi hem acostumat de tal manera que fins i tot els palmesans hem perdut de vista el nom que dóna lloc a la zona.

Vegem el nom actual: polígon... de què? D'habitatges? No ens fa falta aquesta traducció lliure, això en el nostre idioma es diu Barriada o Barri De Llevant? O de Llevant?

Vegem exemples: Polígon (industrial) de La Victoria: Polígon de Son Castelló.
Polígon (industrial) de La Paz: Polígon de Can Valero.
Si ens posam a l'altura de les barriades, ens trobarem que amb totes s'ha respectat l'antiga toponímia en català-mallorquí.
Tant les que s'han mantingut, com les que van ser rebatejades amb l'antic Règim: així ens trobam amb l'emblemàtic passeig des Born i rebatejat com avinguda del Generalísimo Franco.

Que la inversió estatal en el seu moment, en indemnitzar i/o expropiar la zona per construir habitatges, imposàs el nom actual, em sembla lògic. Però que no s'hagi corregit amb el seu antic nom de la zona, això em sembla una seriosa distracció o, el que és pitjor: ignorància del tema pels regidors de torn.

No ens semblaria gens bonic que ens haguessin rebatejat el Castell de Bellver com el de Castell de la Bona Vista i així l'hauríem deixat! Sol·licitam, per tant, tornar a la toponímia ANCESTRAL i anomenar el mal dit «Polígon de Llevant» pel seu nom: S'HORT DES CA.
Respectem la nostra toponímia, que és com respectar-nos a nosaltres mateixos.
Pere Vidal Pauli. Palma.

Emili Darder  

Propòs que al parc de Sa Riera s'instal·li un monument en homenatge a Emili Darder, el darrer batle republicà de Palma afusellat als seus voltants el 1937. Pens que l'actual consistori té l'oportunitat única de fer realitat aquesta restitució històrica en nom de la democràcia i del martiri patit pels defensors de la llibertat.

Consider que s'hauria de promoure una acció ciutadana, sòlida, àmplia i decidida en aquest sentit. I a més sense demores. El passat és pròleg i el que l'ignora està condemnat a repetir-lo.

Pau Oliver Mateu. Palma.