Puntualitzacions sobre els parts a l'Hospital d'Inca

TW
0

Sobre la informació aportada per l'article "L'Hospital d'Inca atén el doble de parts que els previstos en un principi", pens que és important que les clientes actuals i potencials del Servei de Ginecologia i Obstetrícia de l'Hospital d'Inca coneguin les dades següents:
-Les previsions de la Direcció de l'Hospital d'Inca respecte dels parts no s'han vist desbordades, atès que per l'any 2007 se pronosticaven una mitjana de 2'4 parts diaris.

-Dins els 15 professionals de Son Dureta dels quals parla l'article s'han inclòs els quatre metges de guàrdia (dos ginecòlegs i dos metges en formació), si no els comptes no em surten, mentre que en el còmput fet a l'Hospital d'Inca no s'han comptabilitzat els dos ginecòlegs de guàrdia presencial que sempre hi ha.

-En temes de dotació de personal sempre hi ha un component subjectiu, a més a més, la comparació numèrica de la dotació d'un Servei d'Obstetrícia d'un hospital comarcal amb un hospital de referència no és rigorosa si se fa en termes de proporcionalitat. Hem de tenir en compte que al voltant dels anys 90 només hi havia una sola maternitat pública a Mallorca (Son Dureta), amb un nombre de personal no molt diferent de l'actualitat, que atenia sobre uns 4.500 parts anuals amb total normalitat. En el 2005 s'atengueren 5.460 parts al sector sanitari públic, però 'repartits en tres maternitats! A dia d'avui ja disposam de quatre maternitats (Son Dureta, Son Llàtzer, Manacor i Inca).

-Si coincidissin un part normal, una cesària i un avortament a la vegada (encara que és pràcticament impossible que un avortament sigui una urgència vital), també intervenen els dos ginecòlegs de guàrdia esmentats, com també personal facultatiu i d'infermeria d'Anestèsia, Quiròfan i Pediatria. Per tant, pregaria que la informació relacionada en la nostra Maternitat fos més acurada i contrastada.

Moltes gràcies per publicar la meva carta.
Rebin una cordial salutació.
Dra. Ma. Josep Gibert, ginecòloga. Hospital d'Inca.

Un despropòsit darrere l'altre
Fa uns quants dies denunciàvem des d'aquesta mateixa secció el pèssim servei que havíem rebut per part del 061. A això hi podem afegir un nou despropòsit, ocasionat ara pel mateix servei de Salut de les Illes Balears. Aquest organisme, en efecte, ens contestava pocs dies després d'haver fet la reclamació pertinent davant el Servei d'Atenció al Pacient. En una carta adreçada al nostre fill «Jaime» "sí, «Jaime», en castellà, no «Jaume», com de fet figura a tots els registres", una tal Monique Gayola Zahm "la qual es veu que té molt d'esment, ella sí, a signar «Monique»!- ens comunicava que havien rebut l'escrit i que l'havien tramès a la gerència del 061. Hem de dir que el que més ens dol és que un organisme dependent de la Conselleria de Sanitat i Consum, ara en mans de les forces progressistes i nacionalistes, encara es dediqui a castellanitzar noms en català. Haurien fet el mateix, si el nostre fill es digués James?

Joan Llull i Maria Caldentey. Sant Llorenç.

Testimoni d'agraïment
M'han sobtat aquesta darrera setmana d'agost dues morts. Una per accident que igual si els guarda-rails fossin uns altres s'hauria pogut evitar. Déu ho sap. La mort de Javier Mayol, President de Ferrocarril de Sóller, i la mort de Josep Moll Marqués d'un atac fulminat de cor, deixen dos buits importants.

En aquests moments, en què don el meu sincer condol a les seves esposes, fills, altres familiars i amics, em queda deixar una reflexió. Ells se n'han anat, però han deixat moltes realitzacions. Foren dues vides plenes i coherents amb el que sentien que havien de fer. Aquesta memòria és el que farà que es mantinguin entre nosaltres, malgrat que ens hagin deixat.

Des de dos àmbits professionals totalment diferents, foren dues persones que jugaren a favor de la creació, de desenvolupar projectes per afavorir a la nostra societat, que no sé si arribarà a reconèixer-los la tasca que feren. Deix aquest testimoni d'agraïment a aquestes dues persones pel que elles han deixat durant el temps que es trobaren entre nosaltres.

Josep Bonnín Segura. (Rebuda per e-mail).