Els motors potents, la vertadera causa

Darrerament a l'Estat espanyol s'ha imposat el carnet per punts, una amenaça cruel penja sobre els caps dels conductors, la possible retirada per un temps del carnet de conduir. Però els accidents continuen, cada dia més morts, més desgràcia, més misèria humana i poc o molt poc se'n parla, del vertader problema; pareix que no interessa, que hi ha un silenci absolut o quasi absolut sobre la bàrbara potència de la majoria dels vehicles que es posen en circulació, ja sigui de dues, tres, quatre o més rodes. La immensa majoria dels vehicles a motor poden superar amb escreix la velocitat màxima permesa a qualsevol carretera. Com es pot culpabilitzar qualcú, que es gasta una pasta en un aparell que pot anar a 200 km/h i que no pot passar, almanco en teoria de 120 km/h? A 120 per autopistes, perquè en moltes carreteres el límit és sensiblement inferior. Hi ha una falsedat enorme, quan ens mostren un cotxe que l'han pispat a més de 200 km/h, quina barbaritat!! pensen alguns, apunten altres. Però senyors, això és el pa de cada dia, de cada moment, de cada segon, basta anar per una carretera, per exemple la de Manacor, a 100 km/h (velocitat màxima) i hom veu com en cinquanta quilometres pot ésser avançat per més de cent cotxes. Fent-ne uns petits comptes, resulta que s'està violant el codi de circulació, per milions de conductors cada dia.

Si com diu un anunci a la televisió autonòmica catalana, «la velocitat mata, 183 morts des del gener», no s'acaba d'una vegada per totes amb el problema de soca-rel, és perquè no hi ha un interès real. La solució és evident, clara, fàcil, i suposa que cap vehicle que es vengui a l'Estat no pugui superar la velocitat màxima establerta. No es pot deixar en mans de cada conductor, la possibilitat de ser un homicida involuntari.

Que no ens mostrin més cotxes destrossats ni publiquin anuncis cínics i que limitin d'una vegada per tortes les potències dels vehicles. És evident que això no acabaria amb els accidents, però minvaria força la seva capacitat destructora. La indústria automobilística és el vertader problema, és una pedra molt difícil de superar, el gran capital està per damunt de la vida i de la mort. És sorprenent que es puguin retirar del mercat 500.000 joguines perquè tenen un producte més o manco tòxic, que potencialment podria fer mal a qualcú, i en canvi es permeti la venda d'objectes l'ús normal dels quals vulnera la llei i el codi de circulació, i mata una mitjana de 15 persones diàries a l'estat espanyol.

Tomàs Bosch. (Rebuda per e-mail).

Subvencions a ONG
Sovint a les planes del seu diari es publican entrevistes amb responsables, comentaris, notícies, comunicats, etc. del Fons Mallorquí. Crec que tot obeeix a una política d'aquesta ONG per divulgar les seves actuacions per així seguir tenint suport dels ajuntaments, Govern, Consell, etc., quant aquests, principals artífexs de la cooperació, no ho fan, igual que moltes d'altres ONG que treballen sense posar-se medalles.

La dita ONG es va crear quan no hi havia la sensibilització cap al tercer món que avui hi ha. Feien una feina molt digna per recollir les petites ajudes d''juntaments i portar endavant unes poques activitats de cooperació; avui això ja no és així. Emparant-se en una aparença institucional, recull una gran quantitat de diner públic per mantenir-se i amb aquest, subvencionar directament projectes a les altres ONG que, igual que ells, són associacions sense ànim de lucre.

Amb aquest diner públic que rep d'aquestes institucions, ens trobam que:
a) De sortida sols és destina el 80 per cent al tercer món. (Un 10% per a despeses de l'ONG subvencionada i un altre 10% per el Fons).
b) Una entitat privada gestiona i administra diner públic sense control parlamentari o de la Sindicatura de Comptes.
c) Es duplica la feina administrativa i de gestió. L'Administració té uns funcionaris per fer aquesta feina i, a més, amb aquest diner públic una entitat privada es manté i paga sous, despeses, viatges suposadament per seguir projectes, etc. També pot mantenir una biblioteca especialitzada, quan cap institució pública no en té.
d) Cap organisme subvenciona ONG d'altres països com la dita ONG fá directament a dit.
Per acabar i solucionar aquesta situació, sols demanar una cosa als responsables de gestionar els diners públics per al tercer món, «COMPLIU LA LLEI», rés més. Gràcies.

Bel Suñer Cantallops. (Rebuda per e-mail).

Queixa pel servei d'ambulàncies del 061
El nostre fill petit ha estat ingressat uns quants dies a l'Hospital de Manacor. D'entrada, hem de dir que el tracte que hem rebut per part del personal del centre "mèdic, d'infermeria, auxiliar i de serveis" ha estat excel·lent. Ens han ajudat tot quant han pogut i han demostrat una amabilitat i un interès extraordinaris.

No podem dir el mateix, però, del servei d'ambulàncies del 061. Res de «Pendientes de ti», com diu el seu fulletó de propaganda. El cas és que teníem cita un dia a les 8.30 per sotmetre el nostre fill, de 18 mesos, a una prova a Son Dureta. L'hora de recollida per a la prova, en la qual el nostre fill havia d'estar dejú, era entre les 7.00 i les 7.30. En realitat, però, s'entregaren sense cap explicació a les 8.30, la qual cosa retardà l'inici de la prova, que entre una cosa i l'altra s'allargà fins prop de les 13.00. Mentrestant, el nostre fill seguia sense menjar res. A les 13.00, doncs, començà l'espera de l'ambulància que ens havia de tornar a l'Hospital de Manacor. A les 14.30, la zona de Medicina Nuclear de Son Dureta, on s'havia fet la prova, s'havia de tancar, així que ens traslladaren, amb una altra ambulància, a l'edifici Materno-Infantil. A les 15.30, finalment, comparegué la tan esperada ambulància i a les 16.15 érem a Manacor, gairebé vuit hores després d'haver partit. I encara més: durant el trajecte, una de les empleades del servei ens féu saber que encara havíem tengut «sort»: per un contratemps d'una familiar seva s'havia hagut de desplaçar a Son Dureta i gràcies a això ens havia pogut recollir a nosaltres. Si no hagués estat així, creim que encara esperaríem l'ambulància. Però el fet més greu és que el personal mèdic dels dos centres ens digué que les llargues esperes "gairebé sempre d'hores" són, desgraciadament, una pràctica habitual al 061. Jutjau vosaltres mateixos si rebérem un bon servei o si encara resta molt per millorar, sobretot quan es tracta de malalts, i molt més si els malalts són nins.

Maria Caldentey i Joan Llull. Sant Llorenç des Cardassar.