Des de fa un temps estem veien a la televisió una publicitat en
la qual una dona, atractiva dona, presenta el camí a seguir per les
dones maltractades. Un camí recorregut amb pocs segons, perquè ja
se sap que el temps de la imatge es ràpid, i que acaba amb el final
feliç de caure als braços protectors de la justícia. No sé quantes
dones maltractades física o psicològicament es veuran reflectides a
aquest anunci, llevat únicament amb el fet del maltractament donat
que malauradament moltes deuen dur a la cara i al cos les proves de
«l'estimació» de la seva parella, perquè amb el contingut i les
imatges dubto molt que sigui possible.
I sinó que li demanin a la meva amiga (obviaré el nom) que des
de fa un grapat d'anys, desprès de recorre el camí que començà amb
els insults, el menyspreu, els cops i el xantatge amb els infants
que continuà amb la caiguda al pou de sentir-se com un no res,
complex de culpabilitat......i desprès la difícil remuntada de
l'autovaloració i recuperar el coratge per fer front al seu
agressor malgrat les amenaces de mort, per finalment trobar-se amb
els braços de la justícia efectivament, però amb una justícia que
sistemàticament ha deixat de banda qualsevol prova o testimoni
(alguns importants com els de membres dels cossos de seguretat) que
demostraven i inculpaven l'agressor. La meva amiga no ha tirat mai
la tovallola, lluita pel seu dret i el del seus infants a viure
lliures, sense por ni amenaces, sense l'assajament permanent del
seu maltractador....i protegida per la llei, aquesta llei que han
d'aplicar uns jutges i que ha de fer possible que la víctima surti
alliberada i no criminalitzada. Comença a ser hora que ens deixem
de tanta publicitat que parla de la defensa de la dona dels drets
de la dona i que té com a contrapunt les notícies de les dones
assassinades per les seves parelles o exparelles.
Les futures víctimes no poden esperar indefenses el cop de
gràcia i no serà amb missatges publicitaris dins una amalgama de
publicitat que passa vertiginosament amb el que s'evitarà el seu
final. Arriba l'hora de prendre seriosament el que passa i començar
a posar mesures més enllà dels bons escrits, lleis avançades... I
no crec que sigui jo una ciutadana del carrer la que digui el que
s'ha de fer, la meva gosadia no arriba a tant, faltaria més, però
si vull dir que ja basta de morts, de llegit sentències que clamen
al cel, de patir la impotència al costat de les víctimes la seva
angoixa, la seva desesperació i el que és pitjor, la seva
desconfiança cap a una justícia que res té a veure amb el final
feliç de l'anunci de la tele. I ara sí que serè agosarada per dir
al Govern de la Nació (així diu la publicitat) que si pensen que
amb missatges com aquest, contribuiran a acabar amb aquest
terrorisme domèstic em perdonin però crec que no han entès res del
que està passant.
Rosa Bueno. Rebuda per e-mail.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.