Una Europa feble i injusta

La Unió Europea, com a institució supranacional amb contingut econòmic i polític, no passa per un bon moment. Sembla que en aquesta maratoniana cimera del passat 23/06/07 s'han tret els elements més dogmàtics en relació amb el concepte «ultraliberal» de la lliure competència; però això no vol dir, ni de bon tros, que s'avanci cap a una Europa més respectuosa amb la justícia social, la pluralitat lingüística i la redistribució de la riquesa. Per altra banda, les divergències importants de Polònia i Gran Bretanya per tal d'avançar cap a un projecte d'una Europa federal de debò poden accentuar la regressió; és a dir, el reforçament del poder dels estats. Aquesta dinàmica involucionista també ha estat aprofitada pel nou president de l'Estat francès, Nicolas Sarkozy, per regenerar, enfortir una França centralista, però alhora, —d'una forma molt hipòcrita— també per presumir d'europeisme de saló.

En definitiva, en la qüestió europea tenim mala peça al teler, la qual cosa pot significar el retorn regressiu —en un viatge al passat de fa quaranta anys— cap a una comunitat econòmica europea, sense cap mena de contingut polític ni social, com també sense cap mena de sensibilitat cap a les nacions sense estat, amb cultura i llengua pròpia, com és el cas de Catalunya.