Pagar o no pagar el deute?

L'emigració a Equador es va disparar a finals dels 90 amb una crisi econòmica que va deixar el 45% de la població equatoriana sota el llindar de la pobresa (menys de 2$ al dia). Espanya es va convertir llavors en la segona destinació de l'emigració equatoriana i els equatorians són ja la segona comunitat d'immigrants a l'Estat espanyol. Una de les causes d'aquesta crisi econòmica que va forçar milers d'equatorians a deixar les seves cases i famílies és sens dubte el deute extern. Avui dia Equador ha de destinar el 38% del seu pressupost al pagament del deute, mentre que la despesa social és tan sols del 22%.

Espanya no és només destinació prioritària dels emigrants equatorians, sinó també el primer creditor bilateral de deute extern d'Equador. En l'origen d'aquest deute hi ha préstecs que no només no han beneficiat els equatorians, sinó que han suposat un lucratiu negoci per a empreses espanyoles i han incrementat la degradació ambiental i la desigualtat social a Equador. Aquests préstecs, atorgats pel Govern espanyol, donen lloc a deutes que podem considerar il·legítims. Uns deutes que el Govern de Rafael Correa ha decidit auditar per així determinar-ne la (il·)legitimitat i deixar de pagar aquells que es demostrin il·legítims.

Si volem defensar el dret dels equatorians i dels ciutadans del món a una vida digna sense haver de deixar la seva llar, hem de donar suport sense vacil·lacions als processos d'auditories de deute extern, reconèixer la nostra corresponsabilitat com a creditors en l'acumulació de deutes il·legítims, i assumir aquesta responsabilitat cancel·lant els deutes il·legítims o donant suport al seu repudi per part dels deutors.

Iolanda Fresnillo i Sallán. Observatori del Deute en la Globalització. Càtedra de la Unesco. (Rebuda per e-mail)