A la seva arribada ahir a l'aeroport de Barajas, Rafael Correa,
president d'Equador, va declarar: «Intentarem que la nostra gent no
hagi de sortir a cercar el que la seva terra els ha negat, i que hi
puguin trobar educació, salut, feina, habitatge i dignitat».
L'emigració a Equador es va disparar a finals dels 90 amb una
crisi econòmica que va deixar el 45% de la població equatoriana
sota el llindar de la pobresa (menys de 2$ al dia). Espanya es va
convertir llavors en la segona destinació de l'emigració
equatoriana i els equatorians són ja la segona comunitat
d'immigrants a l'Estat espanyol. Una de les causes d'aquesta crisi
econòmica que va forçar milers d'equatorians a deixar les seves
cases i famílies és sens dubte el deute extern. Avui dia Equador ha
de destinar el 38% del seu pressupost al pagament del deute, mentre
que la despesa social és tan sols del 22%.
Espanya no és només destinació prioritària dels emigrants
equatorians, sinó també el primer creditor bilateral de deute
extern d'Equador. En l'origen d'aquest deute hi ha préstecs que no
només no han beneficiat els equatorians, sinó que han suposat un
lucratiu negoci per a empreses espanyoles i han incrementat la
degradació ambiental i la desigualtat social a Equador. Aquests
préstecs, atorgats pel Govern espanyol, donen lloc a deutes que
podem considerar il·legítims. Uns deutes que el Govern de Rafael
Correa ha decidit auditar per així determinar-ne la
(il·)legitimitat i deixar de pagar aquells que es demostrin
il·legítims.
Si volem defensar el dret dels equatorians i dels ciutadans del
món a una vida digna sense haver de deixar la seva llar, hem de
donar suport sense vacil·lacions als processos d'auditories de
deute extern, reconèixer la nostra corresponsabilitat com a
creditors en l'acumulació de deutes il·legítims, i assumir aquesta
responsabilitat cancel·lant els deutes il·legítims o donant suport
al seu repudi per part dels deutors.
Iolanda Fresnillo i Sallán. Observatori del Deute en la
Globalització. Càtedra de la Unesco. (Rebuda per e-mail)
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.