Pere Mascaró

En Pere és el meu amic, com de molts, tenia aquesta qualitat: molts d'amics que se sentien estimats i atesos per ell, l'interessaven les persones, estava especialment satisfet del lema del programa electoral del Bloc en aquestes eleccions: Les persones primer, crec que és un bon resum de les seves prioritats.

Per a molts dels seus companys d'Esquerra Unida, la militància política al seu costat ha estat un aprenentatge continu, en Pere era mestre, li agradava explicar les coses, raonar i arribar a acords, la seva opinió, ferma i reflexionada, mai era exposada taxativamente, sinó com aportació al debat comú.

El temps de la seva malaltia ha coincidit amb el temps de la il·lusió de posar en marxa un govern de progrés, això pel que ell ha treballat tant, una oportunitat per aquesta terra que ell estimava tant, la tasca de les negociacions sense ell ha estat dura per a molts dels seus companys, crec que en aquest dies difícils tant n'Eber com na Lila i en Miquel han hagut d'unir a la seva pena el tenir-me davant a punt d'amollar la meva frase favorita, «i en Pere, que diu?»

Compartesc amb la seva família i els seus amics el sentiment d'haver-me sentit aviciada per ell, i la pena per la seva partida tan prest i amb tantes coses per fer junts.

Na Maria Antònia i na Clara han de fer un camí dur sense la seva presència, però que no dubtin que són molt afortunades per la vida compartida.

En Pere és el meu amic. Gràcies Pere.