Des d'aquest article d'opinió, felicit els dirigents del partit Unió Mallorquina, i no pels petits resultats, sinó més aviat per la seva sort de ser un partit minoritari i per això d'articulació. És curiós, i per mi injust, que un partit representat per uns quants votants, comparat als dos grans partits, pugui incidir en les decisions polítiques des dels llocs de l'administració institucional que intenten aconseguir, jugant amb els temors dels dos grans partits. Aquestes decisions afectaran la immensa majoria d'habitants d'aquesta illa. Els dirigents d'Unió Mallorquina, de vegades, semblen de comandament o de promoció del seu partit, ja que estan aïllats de la realitat, vist des de la majoria dels ciutadans, «la veu del carrer des de fa diversos anys», i poden incidir, si els grans cedeixen, en la gran majoria dels mallorquins i immigrants (18'40%).
I la immensa majoria no vota Unió Mallorquina, en cas contrari hauria estat el partit més votat i sí que haurien de governar, perquè seria just. Les matemàtiques parlen i la intel·ligència enganya. Les aparences no diuen la veritat. En l'època de Franco, una minoria prenia les decisions per a la majoria, com ocorre en alguns països sud-americans; molts dels immigrants procedeixen d'aquests països. És una analogia del que pot succeir, sense ser una dictadura, com amb Franco, en el cas que el Partit Popular i el PSOE no siguin capaços d'establir un pacte de govern entre els dos. La jugada actual d'UM és molt clara: flirtejar amb el PSOE, que el Partit Popular es posi gelós o inquiet i tingui por de perdre i així cedir a UM més llocs de poder que el PSOE, si és que arriba al pacte.
Qui em dóna més llocs de poder per ballar amb ell? Vergonya, cavallers, vergonya!, tal com va dir Jaume I als seus homes abans de conquerir la Ciutat de Mallorca. En cas de succeir, caldria demanar responsabilitats als dirigents dels dos grans partits, si pacten amb UM, ja que és no respectar els seus votants, per molt que dissenyin qualsevol tipus de justificació per tractar de convèncer-los. PSOE i PP, en ser els partits més votats i, per tant, representatius de la majoria de la societat, haurien de formar un pacte, generós i honest, entre ells dos i deixar de veure's com a oponents. Això seria la vertadera democràcia, perquè representarien la gran majoria de votants, els que els lliuraren la seva confiança. Però la vida és així, no com la volem veure, sinó el que realment succeeix i de vegades no sabem veure.
