A vegades, una petita passa pot esdevenir un gran pas. En el pla polític, un vot pot ser l'avantsala d'un gran canvi. Un vot, un diputat o un marge molt estret de vots han permès donar via lliure a transformacions poderoses, molt més que la petita escletxa que va iniciar-les. Una majoria d'un vot pot sostenir un govern feble, sobre la corda fluixa, que no pot permetre's badades ni fissures, i més encara si l'oposició és una pinya que no dona treva. Però també pot ser el inici d'una època, on una petita escletxa pot fer forat i consolidar posicions majoritàries. Una majoria d'un vot és, al cap i a la fi, majoria.
A Itàlia, un totpoderós Silvio Berlusconi fou desbancat del poder per uns pocs milers de vots. Als Estats Units, uns centenars de vots a Florida donaren la presidència a George Bush en lloc de Al Gore. A Eivissa, 37 vots han permès a la coalició d'esquerres guanyar el Consell Insular. O un cas poc conegut: durant el període revolucionari a França, l'Assemblea Nacional va decidir executar el rei Lluís XVI per 361 vots a 360. Els grans canvis no es donen de manera aclaparadora, sovint arriben per molt poc. Per un escó. Potser per un vot. Aquesta circumstància es dóna ara a les Illes Balears. A les grans institucions, el partit més votat s'ha quedat a un escó de la majoria, i la resta de forces s'uneixen per a governar-les. Un escó, un vot, decideix . Tal com va succeir fa quatre anys, aleshores a favor del partit majoritari: un diputat investí Matas president, tal com ara el pot fer foa. Tan legal és el primer com el segon cas,. Aina Calvo és avui batlessa de Palma amb 15 vots a favor i 14 en contra. La mateixa proporció que li va servir a Catalina Cirer l'any 2003, ara es torna en contra seva.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.