Diabetis a l'escola

Som pares d'un nin diabètic de 4 anys. Una de les preocupacions més greus que tenim és a l'hora d'anar a l'escola. Depenem de la bona voluntat i predisposició del personal docent per poder dur un bon control de la malaltia. El Govern balear, mitjançant la Sra. Rosa Estaràs, va presentar el passat març un Pla d'atenció al nin diabètic, en què s'ofereixen uns cursets voluntaris als professors per poder actuar davant qualque complicació; també havien de dotar el centre escolar amb material sanitari per al control de la diabetis i de la presència d'una infermera del PAC més proper per realitzar els controls i injectar insulina en cas necessari i, sobretot, poder reanimar el nin immediatament en cas d'una davallada de sucre greu (hipoglucèmia). Idò bé, quan hem sol·licitat al PAC aquesta infermera, no ens asseguren la seva disponibilitat en uns horaris que, en el cas dels controls, han de ser molt estrictes i, en cas d'hipoglucèmia, arribaria massa tard. El material sanitari encara no ha arribat a l'escola. I quant als cursets perquè els professors aprenguin a fer d'infermers, en el nostre cas, posats a triar, ens estimaríem més un infermer que fes un curset per fer de professor. Quina obligació tenim de dur el nin a l'escola si no ens poden assegurar la seva integritat física? El que realment seria una solució és que a cada escola hi hagi un professional sanitari que atengui les necessitats dels nins i les nines que pateixen qualque malaltia o els inevitables accidents. Emperò no pareix que cap partit polític ho tengui en compte a l'hora de fer grans promeses electorals «en aquestes dades tan assenyalades»...

Pep Joan. (Rebuda per e-mail).