Expedients mal instruïts, directors perseguits

Crec que avui me toca rompre una llança a favor del servei d'Inspecció Educativa de la Conselleria d'Educació. És cert, el servei és ple de bons professionals que fan la seva feina amb cura i grans dosis de responsabilitat i mà esquerra per dur endavant les seves funcions, assessorar els centres i supervisar que tot funcioni adequadament.

L'inspector o la inspectora del centre és una figura a la qual es reconeix la seva jerarquia superior, sobretot quan fa la seva feina ben feta i imparteix la seva autoritat amb justícia. Fa estona que aquesta figura ha deixat de ser fiscalitzadora per ser col·laboradora i assessora.

Com a totes les feines, no tothom complex rigorosament les seves obligacions i sempre hi ha algú que és, o més deixat, o s'excedeix en les seves funcions i vol imposar el seu criteri personal o partidista als altres.

Ara som a punt de trobar-nos davant un nou cas Son Sardina. Recordem-ho. És el cas d'aquella directora que va ser acusada falsament de manipular els infants de l'escola, quan l'AMPA va decidir fer una rua reivindicativa en contra del segon cinturó que havia de passar a prop de l'escola. Us en recordau? El Defensor del Menor i un diari especialitzat a contar mentides, s'aliaren en contra del centre. La resposta de tots els altres centres públics no es féu esperar i hi hagué una mobilització a favor de l'escola, de la directora, dels mestres i dels pares i mares. L'inspector anà al centre i va fer treure totes les actes i els acords presos al Consell Escolar, va revisar tota la documentació... La directora sortí del centre i va haver d'anar directa a urgències, on fou donada de baixa laboral amb la prescripció mèdica de prendre alguns medicaments i de no llegir el famós diari mentider durant dos mesos.

Alguns directors que expressaren el seu suprot públicament a la directora de Son Sardina, foren duts davant el cap del servei d'Inspecció Educativa amb una clara intenció intimidadora i foren amenaçats amb l'obertura d'un expedient.

Ara som davant un altre possible cas d'assetjament moral a una directora d'un centre de la zona de Calvià. L'inspector del centre li ha fet obrir una investigació, en forma d'expedient disciplinari, perquè ell entén que la directora no ha complit l'ordre del conseller que regula el calendari escolar i l'adaptació, a l'inici del curs, dels infants de tres anys.

S'aprofita aquest expedient per incloure-hi tots els malentesos no resolts amb alguns pares i mares del centre. Si l'AMPA volia ocupar un espai de reunions; si una mare volia canviar, a mitjan curs, el seu fill de religió a estudi; si uns altres volien que els infants anassin al menjador per un determinat lloc...

Quina podria ser la vertadera causa d'aquest expedient? Com tots sabem, a les escoles de la zona de Calvià hi ha moltes pressions per fer el projecte de Decret trilingüe, que permet donar l'esquena al Decret de Mínims i afavoreix l'ensenyament en una llengua estrangera. Tambe hi ha moltes pressions per reduir la presència del català a l'escola. Hi ha l'Ajuntament de Calvià, en mans del PP, que ha destinat un euro del seu pressupost a la normalització lingüística del català. Poca consciència de la defensa que es mereix la llengua i la cultura pròpia de Mallorca i comuna a la resta dels Països Catalans a la zona de Calvià, tot i els meritoris esforços de la Plataforma Calvià per la Llengua. Què passa, idò? Idò passa que un grup de pares i mares ha intentat fer que el centre s'acollís al Decret trilingüe, però aquesta idea no ha anat endavant perquè el centre té un projecte lingüístic encara en vies de desenvolupament i que funciona correctament i legalment, i de moment no es veu la necessitat de canviar de projecte educatiu. Tant la direcció del centre com el Claustre i el Consell Escolar estan d'acord amb el projecte actual i no creuen en la necessitat d'implantar-ne un altre. És evident que la cap visible de tot això és la directora del centre, i a qui els interessats dirigeixen les seves queixes i el seu malestar i disconformitat.

Alguns pares i mares es dirigeixen a l'inspector del centre, però les accions de l'inspector no semblen conciliadores, ni tampoc mediadores. Des de fora no es veu que hi hagi un intent per dialogar i reconduir les coses entre la direcció del centre i el grup de pares que tenen una queixa.

La directora fa molts de mesos que va demanar per escrit, al cap d'Inspecció, que intervingués en les relacions entre l'inspector i la direcció del centre. No va rebre cap resposta, tampoc cap gest per reconduir la situació. Ara hem arribat a aquest punt, incomprensible i injustificable, i cada pic i cada dia que passa les coses estan pitjor. Persones representants del personal docent es varen entrevistar amb el director general d'Administració educativa i amb el cap d'Inspecció per intentar reconduir la situació, i proposaren un acte de conciliació entre la persona inspectora que ha empès l'expedient i la direcció del centre. Cap resposta, cap gest. Això no pot ser! Fins aquí hem arribat. Encara som a temps de fer un darrer intent per reconduir la situació, demanar disculpes, posar les coses al seu lloc i arxivar l'expedient.

M. Antònia Font Gelabert.

Anunci de candidats??

M'he fixat que hi ha una sèrie de candidats que surten d'unes empreses de màrqueting, les quals utilitzen unes tècniques que després no es corresponen a la realitat dels mateixos candidats, ja que per tal de guanyar radicalitzen les seves postures. Els reconstrueixen el seu perfil personal i el públic. I no en parlem, dels cartells, opis i fulletons varis.

Jo crec que haurien de ser naturals com qualsevol dia de la seva vida, definir el partit tal com és políticament i presentar un projecte que puguin complir amb total garantia de dur-lo a terme.

No es pot crear un candidat com si d'un producte comercial es tractés, només per rendibilitzar la campanya i que llavors la resta de factors importants per als ciutadans quedin desestimats dins les seves estratègies. Es pot dissenyar una capsa de sabates, però una persona no és un producte a la venda.

Els ciutadans moltes vegades voten per la imatge que dóna un candidat, i aquesta després no s'ajusta ni un gram a la seva realitat personal i política. Per exemple, pot semblar rígid i autoritari i llavors ser feble.

El que ha de comptar en realitat és l'honestedat i la trajectòria del candidat anteriorment. No s'ha de deixar tampoc que el mitjans de comunicació marquin i/o decideixin les fites electorals.

Ens hem de plantejar si realment les campanyes electorals són efectives, i si realment incideixen els 15 dies sobre el votant? Jo crec que la majoria d'electors, després de 30 anys poc més o manco de democràcia, ja té decidit d'avantmà el partit que ha de votar, i una campanya més reduïda per als indecisos ens resultaria més econòmica a tots, partits i ciutadans.

M. Pastor. (Rebuda per e-mail).