Claredat en cada punt

Els membres d'ACO, davant les properes eleccions municipals i autonòmiques,

CONSTATEM

IMMIGRACIÓ

El padró del 2005 situa Balears com una de les CAA amb major proporció de població estrangera en relació al total de la població, devers un 16%. S'han fet passes per afavorir la seva integració: Pla EQUIBAL, Observatori de la Immigració. Encara és l'hora que partits com PP i UM deixin de veure la immigració com a problema i l'afrontin com el camí cap a una societat més diversa, plural i rica.

TERRITORI

L'any 2006 va representar un rècord absolut quant a habitatges finalitzats. En els darrers 10 anys ens trobam davant del boom immobiliari més gran de la història a Balears. En aquesta legislatura s'hauran asfaltat 10 milions de m2 del nostre territori. En les 5 legislatures anteriors s'havien asfaltat de l'ordre de 6 milions de m2 de terreny. Les conseqüències de la construcció d'autopistes, entre d'altres, són una destrucció brutal de territori, una aposta pel transport privat en detriment del públic, una despesa econòmica espectacular, la passa prèvia per a un nou «boom» urbanístic.

HABITATGE

El dret a un habitatge digne és un dret constitucional. Avui l'habitatge és un bé d'inversió, una pura mercaderia acaparada ferotgement pels grans poders econòmics. Gran part de la població viu exclosa de l'accés a l'habitatge, amb hipoteques inamortitzables i lloguers desorbitats que precaritzen les nostres vides.

OCUPACIÓ DIGNA

I ESTABLE

Balears necessita més ocupació, fins a assolir, com a mínim, l'objectiu que almanco el 70% (de mitjana anual) de la gent en edat de treballar ho faci. D'altra banda, el creixement de l'ocupació ha d'anar lligat amb la qualitat: més feina estable i menys temporalitat, juntament amb el control sever de les condicions de salut laboral.

POLÍTICA HONESTA I AL

SERVEI DELS MÉS

DESFAVORITS

Els casos de corrupció (Andratx, Eivissa, Santa Margalida, Felanitx) urbanística i la poca vergonya en la seva eradicació per part dels seus responsables polítics són situacions dignes d'extinció a les nostres contrades. L'elevada abstenció en les darreres convocatòries electorals no ha fet reflexionar els partits, i consideram que aquesta mostra de descontentament ciutadà bé s'ho mereix. L'escassa participació ciutadana és una feblesa democràtica de la qual ens sentim responsables, des d'aquestes retxes la volem potenciar-la i animar altres entitats a fer-ho.

DEMANEM

IMMIGRACIÓ

La integració no es fa fent-se fotos a centres públics, cal una política més decidida de l'Administració per liderar els agents socials i la ciutadania en general en un camí de gestió de la diversitat on les diferències arribin a veure's com la riquesa que són, on aprenguem a conèixer-nos i treballar en equip més enllà dels prejudicis.

TERRITORI

Política transparent, planificació del territori en comptes d'improvisació, igualtat d'oportunitats per a tots, en comptes d'informació privilegiada per a uns quants. No a requalificacions de terrenys a la carta, i reducció dràstica de la capacitat de població als planejaments.

No més macroinfraestructures que no resolen de veritat els problemes de mobilitat i que disparen les emissions de CO2, sinó aposta pel transport públic, una mobilitat sostenible, i un compromís amb els ciutadans per pensar en el seu futur i no en els interessos de les grans empreses constructores.

HABITATGE

Voluntat política i compromís per legislar en aquest sentit, i més encara perquè aquestes lleis s'apliquin de forma efectiva (creant-ne les reglamentacions pertinents i interpel·lant a qui en cada matèria tingui les competències). Calen mesures urgents i directes, com participació ciudadana, transparència, potenciació del lloguer social (vinculat al sou), reforma de la Llei Hipotecària i la Llei del Sòl, creació d'un Parc d'Habitatge Públic de Lloguer, mesures fiscals.

OCUPACIÓ DIGNA

I ESTABLE

Per lligar aquest creixement d'una ocupació de qualitat, cal instrumentar mesures com:

Elaboració d'un Pla d'Ocupació de les Illes Balears.

Elaboració de programes formatius específics dins el sistema educatiu, fonamentalment en els cicles i en la formació professional.

Habilitar i augmentar els tècnics de la Direcció General de Salut Laboral perquè puguin realitzar funcions Inspectores.

Creació per Llei de l'Institut de Salut Laboral de les Illes Balears.

Elaboració de l'Estratègia de les Balears en matèria de Seguretat i Salut en l'àmbit laboral.

POLÍTICA HONESTA I

AL SERVEI DELS MÉS

DESFAVORITS

Els acords naixen del diàleg, del reconeixement i respecte de les diferències i del constant treball per trobar alternatives davant de les dificultats actuals: l'habitatge, la precarietat i sinistralilitat laboral, la resolució dialogada del conflicte basc...

Assumim que els nostres polítics són tan imperfectes com la societat d'on sorgeixen. Tots estam en risc d'equivocar-nos, és cert. Això no lleva que puguem exigir als partits decència, ètica i una major coherència davant dels casos de corrupció. Fent net al propi partit, reconeixent i aprenent dels errors. Els polítics són cridats a ser servidors públics i sensibles a les necessitats dels més desfavorits.

Acció Catòlica Obrera Bisbat de Mallorca.

Recordatori

Aquest és un recordatori per als votants tradicionals del PP. No fos cosa que s'oblidassin de seguir votant el partit que consideren que fa les coses bé. Aprofitaré, no obstant això, per a recordar-los que, tal com succeí la darrera vegada que les enquestes no els eren gaire favorables, han iniciat una excel·lent campanya publicitària, tota farcida de rostres rejovenits i embellits, que ja s'avançà amb la proliferació d'uns llapis vermells que venien a recordar unes fites tardanes (de coses que es podien haver fet molt abans i no ara, en vigílies de les eleccions), altres de qüestionables (per excessives i inassumibles, amb els doblers, no ho oblidem, de tots) i altres de senzillament alienes, tot penjant-se medalles a compte de la feina feta pel dinamitat, des del primer dia, Pacte de Progrés. Aquesta campanya s'ha vist reforçada per fitxatges d'última hora, de gent que se suposava caminant per carrers en sentit oposat, però que han resultat especialment sensibles a la crida del càrrec i el dobler fàcil. Al meu parer, la intenció doble d'aquesta aposta un tant desesperada és, per una banda, perpetuar-se en un poder que no estan disposats a perdre, passant per damunt qui convengui i, per una altra, l'opció decidia per la política del cavall d'Àtila: si no romanem en el poder, qui véngui trobarà la caixa buida.

Tot encapçalat per un president, i exministre, que en el seu moment, davant d'un dels assumptes més delicats als quals s'hagué d'enfrontar el Govern central, comparegué tard i malament; però que té l'únic mèrit d'haver fet grans amistats a Madrid. Li han servit per facilitar el desembarcament de grups de poder de la capital d'Espanya en aquestes illes, que ja n'estaven servides de la seva presència.

Les relacions d'aquest partit amb l'estament empresarial turístic han estat més de plena connivència que no de lògica cooperació. Posats a fer, la classe empresarial del monocultiu els fa la feina bruta, traient de bell nou «al mercat» una clau, amb l'única intenció de fer nosa a l'oposició.

Mediambientalment parlant, no oblideu la seva hipocresia actual, tot al·legant haver protegit qualque espai natural (rebaixant-ne, no gens subtilment, la figura jurídica) per tal de tapar (massa a tapar) tot el desgavell que ha convertit aquestes illes en un femer incontrolat.

Finalment, la corrupció teòricament innegable, producte d'aquesta política d'incontinència immobiliària i d'equipaments viaris, amb l'equació rotonda = requalificació, no només ens ha oferit casos escandalosos, que -d'altra banda- no són més que la punta de l'iceberg; sinó que ha acabat per propiciar la construcció d'un nou hospital, tot passant-se per l'engonal l'opinió contrària de la població afectada i d'una part important de la societat. De reconstruir el vell, en una zona ja feta a la presència d'aquestes instal·lacions, ni parlar-ne. Ni el fet d'ubicar-lo devora un monestir, no només pel seu significat religiós, sinó per l'interès arquitectònic, sembla posar aturador a la seva actitud.

Illencs, si seguiu trobant encertada tota aquesta política, recordau-vos-en, de votar-los. Si contràriament començau a veure'ls el llautó, a aquests teòrics salvadors de la pàtria (la vostra no, la dirigida des de Madrid), repensau-vos-ho. Hi sou a temps.

M. Fullana, un illenc.

Per un diumenge d'esperança

Ja fa anys que els polítics que ens desgovernen han perdut el nord i la rosa dels vents sencera. Falta molt poc per a les eleccions, una oportunitat única per deixar sentir la nostra veu, el clam d'un poble dolgut i indignat, però que encara creu que una altra realitat és possible: una alternativa ferma i rotunda a la d'un territori cada vegada més malmès, un patrimoni artístic, arquitectònic i històric fet malbé i una llengua i una cultura crònicament agredides. L'artífex -el Partit Popular i els que, amb hipocresia i cinisme, li donen suport- ens fan veure (i ens volen fer creure) que no ho han reparat o que les coses no poden ser d'altra manera, amb un evident menyspreu envers la intel·ligència (i la dignitat) dels ciutadans illencs. Aquest anys n'hem hagudes de veure de tot color. Hem vist com han fet el possible per anihilar «lo bell català» de Mallorca, la nostra llengua estimada, la que ens ensenyaren les nostres mares i els nostres padrins, la mateixa que, si per ells fos, ja no podríem parlar amb els nostres néts. També hem hagut de veure com convertien platges en urbanitzacions i urbanitzacions en caus de corrupció, com han destruït muntanyes i litorals, boscos i marines, com van transformant foravila en un desert d'asfalt on creixen com a bolets xalets i casetons, molts il·legals. O com han oblidat els nostres majors, els discapacitats i els desafavorits socialment; com, amb els doblers de tots, s'han fet fer a mida uns mitjans de comunicació convertits en instruments d'autopropaganda; com han anat transformant les inversions públiques en beneficis privats; com, passa a passa, aconseguien que aquesta illa s'assemblàs cada vegada més a un cementiri de ciment i quitrà; com han fet befa, ben cara alta i sense vergonya, del nostre patrimoni històric; com han girat l'esquena al poble i han «governat» en pro dels seus interessos i dels de la comparsa que els engreixa; com han convertit les nostres tradicions més preuades en un vodevil per fer passar l'estona a un turisme indesitjable; com han anat oblidant què significa governar amb seny i amb ètica, amb solidaritat i amb benvolença... Hem vist també com han fet que la necessària transparència en la gestió esdevingués sospitosa invisibilitat, com han hipotecat el futur del territori per implantar un mercantilisme (i un clientelisme) despietat i feréstec; com han fet de la mentida, la crispació i la demagògia el seu únic ardit per aferrar-se al poder; com han menystingut la nostra memòria històrica i, per tant, han atemptat, amb premeditació i alevosia (i a vegades, també amb nocturnitat) contra la identitat de tot un poble; com han fet de la protecció del medi ambient un exercici de frau i de cosmètica; com han perjudicat el sistema públic (sanitari, educatiu...) i el benestar social per tal de promoure el negoci privat dels seus acòlits; com han desatès el principi fonamental de la igualtat de drets i d'oportunitats emparant-se en una curiosa impunitat; com, a la fi, han fet perdre el sentit al terme «justícia social». Hem estat testimonis de com dirigien aquest país amb prepotència i curtor de mires, la més nefasta de les combinacions, com han intentat manipular el vot dels immigrants, com no han volgut saber res de res de models turístics més sostenibles, com han impulsat un urbanisme megalomaníac sense respectar ni tan sols la voluntat de la gent, com han bescanviat la política de joventut per un maquiavel·lisme sectari, que just ha afavorit el jovent que els fa la bona talment xotets de cordeta. Hem hagut s'assistir, companys i companyes d'equinoccis, a totes les malifetes d'una gent que diu estimar aquesta terra i la gent que l'habita, però que, si l'estima, ho fa amb aquell amor que mata o que ho és just de boqueta. És per tot això, i per moltes més raons que tots sabem ben de cor, que ara mateix hem de dir PROU! PUS MAI MÉS! FINS AQUÍ HEM ARRIBAT! I tenir present que, en arribar a qualsevol llindar (i aquest n'és un de ben important), sempre s'acaba creuant just d'una passa. Deixondiu-vos, idò, i anau a votar! I feis-ho de cor i amb consciència. Aquest cor i aquesta consciència que ens volen negar. UN SOL VOT, EL TEU, POT SER LA DIFERÈNCIA. Que l'esperança ens sobrevisqui!

Jaume Rosselló Mir, professor de la UIB. Esporles.

El cas Eivissa: digues de què presumeixes i et diré de què no tens

A hores d'ara, ja tots estam familiaritzats amb el cas Eivissa. Segons els famosos enregistraments, l'existència dels quals, que jo sàpiga, ningú no posa en qüestió, sabem que el PSOE va pactar amb la promotora Brues el cobrament d'una comissió d'1'5 M EUR (250 milions de pessetes), en canvi de la concessió de les obres de l'Eivissa Centre a Brues i la comercialització d'un excedent de 3.500 m2 en locals comercials.

Sens dubte, als emmerdats -segons les cintes, seria l'apel·latiu utilitzat per la socialista Sandra Mayans- els assisteix la presumpció d'innocència. Una altra possibilitat no hi cap, en un Estat de Dret com el nostre. Això no obstant, una cosa és la responsabilitat penal, i una altra de molt diferent, la política.

Crida l'atenció la doble vara de mesurar utilitzada per alguns dirigents polítics. En el cas Andratx s'exigien dimissions a tort i a dret. No va fer falta que hi insistissin gaire: el PP va reaccionar expulsant de manera immediata el batle i obligant-lo a presentar la seva renúncia.

Ara que Miquel Coll, president del Consell Consultiu, figura com a imputat per un dels molts aspectes del cas Andratx, de nou el PSIB torna a esquinçar-se les vestidures exigint la seva dimissió o, en el seu defecte, que el president Matas prengui cartes en l'assumpte. El PP, d'altra banda, s'estima més continuar apostant per l'honorabilitat del senyor Coll fins que no es demostri el contrari.

No és que l'actitud dels socialistes en aquesta darrera qüestió em sembli poc raonable. És una actitud exigent, estricta, fidel a l'adagi: «La dona del Cèsar no ha de ser només honrada, sinó que també ho ha de parèixer». Fins aquí, bé.

Però què succeeix quan la corrupció toca a la seva porta? Ha dimitit ningú a conseqüència del cas Eivissa? Per què repeteixen a les llistes electorals els implicats, sempre segons les cintes, en el cas Eivissa Centre? A parer meu, l'explicació més probable és la següent: si els excloguessin de les llistes, dels llocs de sortida en els quals es troben, el seu «cant» faria que el «cant de Roque» semblàs una mera aresta.

Berni Ferrer Jeffrey. (Rebuda per e-mail).