Sí al Bloc

TW
0

Des que tenia quatre anys vaig començar a circular pel carrer amb una llibertat poc comuna. Els meus pares, molt joves, eren optimistes. El poble, petit i tranquil. Els seus habitants em coneixien i, si era necessari, m'ajudaven. A més, un rar instint em duia a casa just a les hores per dinar i sopar. Sempre atenta al que veia i escoltava, vaig aprendre moltes coses. Després, a la ciutat, en vaig aprendre d'altres.

He viscut a Jaca, Osca, Saragossa, Santander, Gijón, Fermosell, Madrid, Ciutadella i Palma. En pobles petits, cases de camp i de muntanya. I mentrestant he viscut la Segona Repúlica, la preguerra, la guerra, la postguerra, la transició i l'actual monarquia. I vaig ser molt conscient i crítica amb tot això.

He llegit molt, sobretot història. Tinc el títol de mestra i sis cursos de l'antic Batxillerat. Som catòlica i practicant: un títol oficial ho certifica. Els meus professors em consideraven intel·ligent. Els meus afins, dotada de molt sentit comú. Així que puc i he d'anar a votar.

Tot i que no m'interessa especialment cap partit, i que el PP m'horroritza, he trobat ara alguna cosa nova: el Bloc. Em sembla el més encertat. Està format per:

Esquerra Unida. Els conec molt bé des de fa temps i em consta que són dignes de tota confiança. Cap d'ells no té per fita «fer-se rics», i tots estan disposasts a aconseguir que el poder adquisitiu de les classes més necessitades s'incrementi, encara que sigui a costa de renunciar a un nou i portentós palau de l'òpera.

PSM. Partit Socialista de Mallorca. Em val doblement.

Verds. Ecologistes! Són els meus.

Esquerra Republicana de Catalunya. M'agraden les tres coses.

I tots són gent que sap com emprar els diners de manera que aprofiti a tots i no engreixi a cap. I sense contreure deutes!

Visca el Bloc