Carteristes i polítics

L'aflorar dels casos de corrupció durant el darrer any posa en relleu que durant els últims 30 la immunitat ha estat i és el marc del qual s'han servit els polítics per cometre tot tipus d'atrocitats i d'injustícies, des de portar-nos a una guerra a saquejar els comptes de l'Estat. Una vegada assolit el càrrec, es revesteixen d'una autoritat fora de tot dubte, la dogmatització del càrrec. En lloc de tenir un sistema sancionador més dur que el de qualsevol ciutadà, se'ls atorguen privilegis que els donen major oportunitat de negoci i d'enriquiment, ja que tenen a l'abast informació privilegiada. L'estafa, la prevaricació, el suborn, l'engany, l'especulació, l'evasió de capital i molts altres delictes de guant blanc, les penes dels quals són inferiors a les de delinqüents comuns, són moneda de canvi entre polítics i potentats. A més, es dóna la paradoxa que la quantia d'un sol delicte econòmic polític pot ser superior a tot el que ha espoliat el conjunt dels delinqüents comuns a la presó. Adormits en l'autocomplaença, haurien de ser els mateixos polítics que exigissin un sistema penal proporcional, és a dir, que si un lladre roba a una persona, ha de retre comptes del robatori a una persona, però si s'aprofita del càrrec per especular, enriquir-se o roba dels comptes de la hisenda pública, ha de retre comptes del robatori davant de la llei, com si el robatori anàs a cada un dels ciutadans.