Sóm una immigrant

Jo vaig néixer a Montevideo, Uruguai, al barri de La Teula. No tenc herència familiar més que l'educació que em van donar els meus pares. Record la meva mare inclinada en la seva maquina de cosir, treballant tot el dia, el meu pare, des de la matinada fins al migdia a Conaprole, a la tarda venent gelats per poder donar-nos una vida digna que ens permetés a la meva germana i a mi sortir endavant. Al meu país l'ensenyament és gratuït, els llibres de text pertanyen a l'Estat, i a més la qualitat de l'educació diria que és òptima. En principi, tot sembla molt bé, però... qüestions polítiques i econòmiques ens van obligar a deixar tot allò un mes abans del cop militar.

Avui fa 34 anys que vaig partir des del port de Montevideo rumb a Espanya, la «mare pàtria». Fins i tot record els meus veïns, els carrers de la meva ciutat, les platges, l'olor dels gessamins, el Prado, les domes.... Aquí he pogut continuar la meva formació, treballar, viatjar per tot Europa, i crec que podria dir que estic plenament integrada. No hauria de preocupar-me; però... quan veig que hi ha una altra gent intentant canviar el seu destí com ho vaig fer jo fa 34 anys i es queden a l'oceà o al mar menjats pels taurons o morts de gana i fred, pens que sóc privilegiada. Jo vaig viatjar en un trasatlàntic italià i ells en cayucos o pasteres. Jo vaig a Mallorca un divendres i el dilluns següent ja treballava. Jo tenc nacionalitat espanyola, fills i néts mallorquins, ells no tindran aquesta oportunitat. Prec als polítics que aspiren a dedicar-se a gestionar i a prendre decisions, que siguin molt sensibles i que, dins de les seves competències, fomentin la solidaritat perquè la població de Balears, ens entengui i comprengui, que ens ajudin a integrar-nos i que NO ens denunciïn per portar els pantalons mullats. Si aquestes persones amb els pantalons mullats tinguessin diners per viatjar des d'Àfrica a Mallorca amb avió o Ferry, segur que ho preferirien. No tenen una altra opció més que arriscar la seva vida per intentar arribar a la terra que possiblement sigui la salvació per a les seves famílies. Els immigrants aspiram únicament a una vida digna.

Esther Sosa Díaz. (Rebuda per e-mail).