Gratitud a Son Llàtzer

TW
0

Des de fa dos anys som usuari de la Seguretat Social, després d'haver passat molts anys com a treballador autònom, pagant les quotes corresponents de la Medicina privada. Quan fa un parell d'anys s'espanyaren els meus ronyons i els metges m'aconsellaren que lo millor seria fer-me la diàlisi a la Seguretat Social, perquè la Clínica Privada no cobria aquest tractament, no vaig estar gaire content, d'entrada, perquè tenia una idea molt equivocada de lo que eren els serveis mèdics de la Seguretat Social. Ara, després de dos anys, com he dit, només tenc paraules d'alabança i gratitud a tot el personal de l'Equip de Nefrologia de l'Hospital Son Llàtzer. Crec que no només ho puc dir en nom propi, sinó també en nom de molts homes i dones que hem conviscut hores i més hores amb aquell personal tan amable i tan tècnicament correcte.

Diuen que un polític inventà l'expressió de «cero patatero», per qualificar lo que a ell li semblava dolent. Jo només voldria reinventar allò que vaig dir a una de les marxes des Güell a Lluc a peu, quan vaig voler exaltar i qualificar els valors dels milers de persones que ens havien ajudat. Aleshores i en contraposició al «cero patatero», vaig donar un «deu llagoster». Ara també el vull donar a tot el personal de Son Llàtzer, especialment als metges i a tot el seu equip de col·laboradors. Amics i amigues. Moltes gràcies per tot i ja ho sabeu: Un deu llagoster és la nota que vos dóna el vostre amic.

Tolo Güell. (Rebuda per e-mail).