A les darreretes d'aquesta legislatura m'he assabentat que tenim una directora general de Cultura i que ha per nom Catalina Sureda, però no ha estat precisament per sa agenda cultural, sinó, vés per on, per successos més aviat de barbàrie. Aquest diari, el 7 de març, informa que Catalina Sureda està implicada en el tancament amb pany de dos camins públics, cosa que explica, en part, el nul interès del PP per combatre aquest altre càncer de Mallorca. Algú haurà pogut pensar que l'Ajuntament de Manacor ja ha actuat com cal, però no: amb el tancament dels camins públics el que cal és fer-los obrir d'immediat i d'ofici, no quan s'està tapat de denúncies.
L'altre sinistre, i aquest total, fou que en el mes de gener es va produir un incendi misteriós en un magatzem on hi havia tirats dos enteixinats mudèjars, un de Son Verí de Palma, que s'havia anat a rescatar a Londres, i que per cert va costar una doblerada, i un altre propietat de l'Estat, que ens el deixava «guardar». Després d'un temps sense cap explicació, a la premsa local de dia 30, com amagades per dins un reportatge, trobam unes «explicacions» de Catalina Sureda, aferrau-vos: «No entro ni salgo a valorar si era el lugar más adecuado [...] no tenemos espacios suficientes para absorber todo el material que se deposita en el Museu de Mallorca [...] es un problema que tenemos que solucionar en el futuro [...] es un tema que tambien atañe al Consell y está sobre la mesa». Si no tenguéssim el diari davant semblaria una broma de molt mal gust: «No entro ni salgo», recorda massa aquell ministre japonès d'Economia «Nikito Nipongo», i doncs, qui hi ha, per entrar i sortir? Si això és el vèrtex de la piràmide administrativa, si cada grau de funcionariat que davallam ha de parèixer un poc més curt (si no la cosa no funciona) què podem demanar, al darrer funcionari interí que acaben d'enxufar pels pèls? També caldria aclarir si aquesta apatia, si no és feta a posta, és exclusiva dels departaments culturals, o també es pot donar, posem per cas, a la Direcció General de Seguretat del Metro?
De quin futur parla? L'enteixinat tenia segles, feia anys que era en un magatzem de mala mort i ara s'ha cremat, què més pot passar en el futur? I la resta, el ventilador de repartir les culpes, perquè tanmateix «tots som iguals»... doncs no, ni tan sols totes les Catalines Suredes són iguals. Al principi de la legislatura vàrem tenir una altra Catalina Sureda, que és el cas diametralment oposat, directora d'una casa vella de Binissalem anomenada Can Sabater que, això sí, hi havia viscut Llorenç Villalonga i s'havia reformat un poquet, però vaja, res a veure amb el Conservatori de Música de Palma. Doncs a la casa vella aquella, i durant unes quantes temporades, es va fer una programació d'actes culturals de tot tipus, però sobretot al voltant de la literatura, és a dir, l'acte típic que interessa a quatre moixos. Doncs no, aquesta Catalina Sureda va aconseguir fer peregrinar gent de tot Mallorca cap a Binissalem, unes quantes temporades, amb l'única eina, i l'eima, que va tenir: una programació cultural atractiva, útil i de gran qualitat. Però, vés per on, amb els «nous aires» polítics varen optar per acomiadar-la.
No sé què ha passat, amb Can Sabater. No hi he tornat i no en sent parlar a ningú. Ja ho veis, hi ha Catalines Suredes que te fan sentir orgullós de la teva cultura, i n'hi ha que te'n fan empegueir. El que cal aclarir és per què hi ha polítics (i polítiques) que fort i no et moguis sempre trien la segona opció.
Pere Llofriu. Rebuda per e-mail.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.