La muralla marítima, urbanisme feudal

A començament del segle XX es considerà un gran èxit del progrés fer caure les muralles renaixentistes de Palma, per obrir la ciutat a la mar. Avui els prohoms visionaris del futur tornen a construir la muralla per tancar-la a la mar, sols que molt més alta i més llarga, perquè l'esplèndid escenari de la badia quedi reservat al reduït grup de privilegiats que puguin costejar l'elevat preu de les cel·les de luxe en primera línia.

Per als milers de residents que varen néixer o en el seu moment varen decidir anar a viure a prop de la mar, els tanquen el teló de l'escenari de la mar i s'hauran de conformar a mirar el cul a les moles dels rics. Torna l'urbanisme feudal, a imitació de les fortaleses de nobles i reis, que des de dalt dels seus castells albiraven les seves terres, enemics i serfs. Passa igual amb Son Dureta: ens arrabassen un lloc privilegiat des del qual tots els ciutadans, sense divisió de classes, podíem gaudir de vistes belles mentre estàvem convalescents, i ara ens releguen al que d'aquí a uns anys serà una aclaparadora olla urbana anomenada Son Espases.

Es va començar trencant la panoràmica dels molins centenaris amb la construcció dels monstruosos edificis de Can Pere Antoni sobre un humil barri de pescadors, obrint una ferida a l'horitzó per als milers d'habitants i visitants del lloc. L'anomenada façana marítima ve a prolongar aquesta muralla del segle XXI, perquè els palmesans no s'oblidin que són «el populacho» i l'únic que es mereixen és que se'ls encaixoni en aquest recinte carcerari sense vistes. Si poguéssim exercir de ciutadans, ens haurien de deixar l'únic lloc de la ciutat obert a la mar com a zona d'esbarjo, com a continuació del parc de la Mar, que s'endinsa per les esplanades del polígon de Llevant. La solitud ho uneix amb el camp com un passadís ecològic enjardinat; aprofitant l'edifici de Gesa per a usos culturals públics, com un immens balcó a la mar per al poble? Però no, a Palma no hi ha ciutadans amb dret de decidir, existeix la massa que s'ho empassa tot i vota cada quatre anys. «Populacho» que s'ha d'alliçonar, que la seva màxima aspiració de llibertat, de ser, sigui viure apinyat en barris dormitori, perquè amb els seus cotxes puguin arribar com més aviat millor a la feina i puguin produir més i millor per enriquir-ne d'altres. Amb la il·lusòria aspiració (si el Déu Capital ho permet) d'arribar a comprar un pis de luxe, com els que ara els impedeixen veure la mar, el camp o el cel, i així tancar el cercle d'un urbanisme de forassenyats a mesura d'especuladors.

De manera que als pobres ens arrabassen el paisatge urbà i ens imposen des de dalt el suburbi: com ha succeït al carrer de Jacint Verdaguer o succeirà a Son Busquets, perquè la realitat penosa és que el paisatge de la majoria de barris és un embull de cotxes, asfalt i façanes com nínxols de cementeri, però sense flors. Així, les autoritats, amb l'estendard d'edificis emblemàtics i projectes faraònics, no en preveuen les seqüeles sobre la qualitat de vida de la resta de ciutadans, i es desentenen de fer emblemàtics els barris més degradats.

Quin gran èxit de l'urbanisme! Oferir vistes en primera línia de mar a un centenar de rics, en primer lloc per: prendre-la a diversos milers de pobres en segona, tercera o quarta línia... que es perd a l'escalonat horitzó; i en segon lloc: tallar l'angle de visió de la ciutat als milers de transeünts que cada dia deambulen pel passeig marítim.

Allò increïble del cas és que d'una banda fan caure els habitatges militars del baluard del Príncep pel seu impacte visual, i devora hi construeixen un altre bunyol atroç.

Durant 40 anys i encara ara, no varen tenir cap mania a oferir als turistes, com a carta de presentació a l'entrada de Palma, l'aberració urbana dels edificis semienderrocats del solar de Gesa, apedaçat amb tanques publicitàries. Ara se'n van corrents i molt de pressa a edificar-lo, no sigui que altres s'enduguin la comissió.

Antoni Cànaves. Rebuda per e-mail.