L'ESADIB o la discoteca

El passat dijous 25 de gener inauguraren l'ESADIB. Ho feren a través de diversos actes, d'entre els quals destacaven dues actuacions nocturnes, una a la plaça Josep M. Quadrado i l'altra a la plaça de l'Artesania de Palma. Tanmateix, tota la col·laboració veïnal que reberen els organitzadors durant els dies previs a la data assenyalada (zona d'aparcament restringit, camions dificultant la circulació dels veïnats, assaigs i proves amb els aparells de so a volums estrepitosos...) ha tengut un final de festa una mica deslluït. Mentre tots els veïnats hem assumit aquestes petites molèsties sense cap problema, la resposta que hem rebut per part de l'organització ha estat, si més no, decebedora. En acabar els dos espectacles, sobre les 22.30h., els teatreros tenien contractat un servei de discoteca en plena plaça de l'Artesania que tots vàrem haver d'aguantar. Casa nostra també era una pista de ball. Pensava que la qüestió de l'acústica la devien tenir més dominada, però es veu que no és així. La pregunta que em faig com a veïna afectada és si realment és necessari muntar una discoteca a l'aire lliure al centre de Palma en ple dijous vespre per inaugurar una escola de teatre. Potser amb els espectacles de la companyia de dansa Sol Picó hauria bastat. A mi em sembla que de discoteques, Palma n'és ple. A banda d'això, les nostres queixes varen ser pràcticament ignorades. Quan vaig anar a demanar si era possible baixar el volum o, directament, apagar la música (que d'altra banda ja només feia ballar una vintena de persones) la resposta fou, com era d'esperar, que qui paga mana. Evidentment, dels qui paguen a l'Artesania no n'hi havia cap. En definitiva, que encara que a la plaça haguessin quedat tres persones la música hauria sonat fins l'hora acordada.

També estic ben intrigada per saber quina és la ment privilegiada que ha decidit que després de tot un dia de proves de so i de l'actuació prevista seríem capaços d'aguantar una discoteca ambulant i hortera que ben poca cosa tenia a veure amb el teatre. En qualsevol cas, l'Ajuntament de Palma és qui dóna els permisos. Un ajuntament que darrerament es mostra molt preocupat per mantenir la «bona convivència» (vegi's la creació del GAP) i que alhora es dedica a alterar la tranquil·litat i el descans dels ciutadans.

Sincerament, això sí que és un mal començament. Tal vegada l'ESADIB s'hauria de proposar cuidar una mica millor el seu públic en potència. Per ara, l'empatia ha estat inexistent.

Maria Muntaner González (Rebuda per e-mail).

L'Ullal

No puc quedar-me indiferent en veure com la zona de l'Ullal -declarada zona humida en un inventari del 1991 pel Consell i l'Ajuntament de Pollença- és destruïda. Tot per fer una via de circumval·lació que s'usarà uns mesos a l'any, que suposarà una despesa energètica brutal, i que tenia altres alternatives. El problema és el que hi ha de fons: la possibilitat d'urbanitzar a banda i banda de carretera. Jo no crec que la història sigui cíclica. I no ho crec perquè vull creure que dels errors se n'aprèn. El que sí crec és que és acumulativa. Tenint en compte aquestes dues coses hauríem de veure que va ser un error el boom urbanístic descontrolat, degradació i construcció en poc temps no quedarà res d'aquesta font de recursos que és l'entorn paisatgístic i natural. Una reflexió: Seria la imatge més típica de Mallorca el Colomer de Formentor si estigués tota la costa construïda i amb un hotel damunt?

Pere J. García. Pollença.