28 de gener: molts d'anys, Sant Tomàs d'Aquino!

Diuen, Sr. director i amics lectors, que «val més matar un homo que posar un costum nou». Però, no; no tots els costums nous són detestables. Jo em vaig proposar felicitar Sant Tomàs d'Aquino, patró dels estudiants, cada any a la premsa pel seu onomàstic, i ja em veis feliç i content amb aquest costum, que no pens abandonar pel temps que em resti de vida. No vos puc dir, Sant meu, que dins aquest darrer any hagi fullejat un poc més la vostra monumentaSumma Teològica. I això que aquell enteniment agudíssim pollencí, mossèn Manuel Bauçà, amic de l'ànima, mort fa 7 anys a la flor de la vida, em deia: -«En Teologia es poden ignorar un raig de teòlegs. Lo que no es pot deixar de conèixer és l'opinió o doctrina de St. Tomàs sobre un determinat punt o qüestió, si és que la va tocar». O sia que St. Tomàs d'Aquino serà sempre referència obligada. Així que quan tengui, Pare Tomàs, qualque cosa de Fe que em piqui o em cogui, acudiré primerament a la vostra paternitat, sàvia i solvent. Lo que sí vos deman ara, estimadíssim patró, Patró dels Estudiants, és que poseu un poc d'ordre dins les aules. Què és això de pegar als Professors? On s'ha vist mai atupar-los o ablanir-los, com deim en mallorquí; o apallissar-los i estovar-los, com diuen els catalans? I aquesta altra pesta de l'acossament reiterat d'alumnes entre si. Però, bono, i on estam? Posau regit, Àngel de les escoles, a aquest desori escolar, homo que fóreu de tanta lliçó i volum; però de tant de silenci i concentració -oh «bou mut»!, com se vos titllava; calma i quietud, condicions mínimes per a l'estudi, és a dir per descobrir i assimilar, i per donar compliment, després, al lema de la vostra intel·lectual ordre dominicana: «contempláta áliis trádere», ço és «trametre als altres les coses contemplades (per cadascú)». Idò, per tots els reconeixements i honres que tant l'Església com Universitats i Acadèmies han atorgat al vostre silenci, vital, humil, eloqüent i eficient... per tot això protegiu l'ensenyament: que s'«ensenyi», però que ningú s'«ensanyi» (ja veis, una lletra de diferència). Ni mestres contra deixebles, ni deixebles contra els mestres, ni alumnes contra alumnes. Que hi hagi respecte recíproc, postulat bàsic per «millorar la qualitat de l'ensenyança», davant el «fracàs escolar», expressions que dubt molt que entenguin ni els governants ni els governats. Molts d'anys, Fra Tomàs!