Menysteniment de l'educació

¿Per què el conseller d'Economia de la Generalitat de Catalunya és un economista, i en canvi, el conseller d'Educació és un gestor com l'Ernest Maragall, que amb tots els respectes, no en sap gens del que passa als centres educatius? És clarament no prendre's seriosament l'educació. Si fos, com es diu, que era per satisfer els partidaris del seu germà, Pasqual Maragall, dins del PSC, em semblaria més desconsiderat encara cap al món educatiu. I és que, fins que no ens prenguem seriosament l'educació dels nostres nens i joves, fins que no hi dediquem els recursos necessaris, fins que no concentrem tots els esforços de l'Administració pública en l'educació pública (sense desviar diners a escoles concertades que pretenen oferir millor ensenyament i més trampolí, és a dir, en altres paraules, elitisme), tindrem un sistema educatiu públic amb mestres que treballen desvivint-se (encara que la societat no en sigui conscient) per oferir una educació malgrat tot molt acceptable en unes condicions inadequades (potser la societat tampoc no n'és conscient, d'això). I mentre les coses van «funcionant» més o menys, es perd l'oportunitat de formar millor els nostres fills, de reequilibrar els desequilibris socials que té la nostra societat, i tot això amb l'afegit de cremar el professorat. I no pas perquè siguem un col·lectiu ploramiques, sinó perquè el repte d'educar és molt gran i exigent. I que això succeís amb CiU, no ens ha d'estranyar, però que això s'esdevingui també amb un govern que es diu progressista és inacceptable per la gent que li ha fet confiança votant-los. Dins del món educatiu, la gent es pregunta que, si aquesta conselleria havia de ser responsabilitat socialista, per què no hi continuava Joan Manuel del Pozo, amb qui hi havia bona entesa? De fet, es té clar que s'ha designat Ernest Maragall sobretot perquè se'l veu més adequat per aplicar les mesures que els socialistes fa temps que volen imposar als centres educatius: mesures de tall empresarial per fer «més eficients» les escoles... tal com el mateix conseller ha afirmat en entrevistes als diaris. Ben bé com si els centres educatius fóssim fàbriques de cadires. En lloc de preguntar als centres quines necessitats tenen per poder fer la seva feina ben feta i facilitar aquests recursos econòmics, i sobretot humans, necessaris, el que volen és mantenir la mateixa dotació econòmica i donar com a solució la idea de fer «rendir» més el professorat, deixant entreveure que el problema el generen els mestres que no fan prou perquè són incompetents o mandrosos, cosa que s'arreglaria amb la mà dura de l'empresa privada. A part de ser un fals argument, perquè els mestres, la majoria de vocació, treballen amb una autoexigència molt alta, sobretot és una manera de promocionar l'argument trampa que branda el capitalisme per tal d'enaltir l'opció per la iniciativa privada, amb la intenció encoberta de seguir reduint la despesa pública, que és la que ha de fer possibles uns bons serveis públics tal com els desitja la ciutadania. Quin tipus de socialisme és aquest? Això és donar gat per llebre.