La mentida és la victòria

Antich es veu president a partir del 27 de maig de 2007. Deu estar ja celebrant-ho, ja que ell veu una gran similitud entre l'ocorregut l'11-M que va donar la victòria al seu partit en l'àmbit estatal i la conversa telefònica entre el conseller d'Interior i l'exbatle d'Andratx. Ja haurà fet provisió de cava suficient per celebrar el Nadal i la victòria que se li acosta. No importa la veracitat de la notícia o si José María Rodríguez assegura que no va avisar Hidalgo perquè no sabia passaria. Antich es veu president perquè, segons proclama, les Balears no es mereixen un govern que menteix i, atès el precedent estatal, ha de proclamar com sigui que el Govern menteix. Mentida igual a victòria, ha de pensar. El punt feble d'aquest argument és que l'enregistrament és el que és i és fàcilment demostrable si realment el conseller d'Interior menteix o no. La presumpció de culpabilitat està a l'ordre del dia entre els integrants de l'antic Pacte de Progrés: Maria Antònia Munar, possiblement la integrant d'aquesta conjunció d'interessos interessats amb qui més s'ha aplicat la presumpció d'innocència, demanà la dimissió de Rodríguez l'endemà que aparegués la notícia. Francina Armengol també la demana. Joana Barceló acusa Matas de mentir. Gaspar Llamazares, des de Madrid, diu que Matas va coaccionar el fiscal general de l'Estat a la reunió que van mantenir. Ni més ni manco que coacció! És a dir, Matas va emprar la violència envers Conde-Pumpido per realitzar o ometre una determinada conducta. Tot val per reeditar el Pacte de Progrés. I jo em deman: per què no va als tribunals si està tan segur del que diu? La coacció és punible.

Totes aquestes reaccions, basades únicament en la informació apareguda en alguns diaris, no fan més que justificar que la gestió del Govern en aquesta legislatura ha estat molt superior a la de l'anterior i fan falta altres elements que distorsionin i enterboleixin la golejada que aquest Govern ha infligit a l'anterior quant a eficiència i eficàcia en la seva gestió traduïdes en noves carreteres, nous hospitals, recuperació de l'economia gràcies a la recuperació d'un turisme injuriat pels anteriors gestors, etc. La reedició del Pacte de Progrés només serà possible si es fa malbé la imatge de Partit Popular i per a això tot val, encara que s'emprin artificis de dubtosa procedència. Si resulta que de la conversa gravada es dedueix que Rodríguez té raó, tots els que acusen a tort i a dret han d'assumir la seva culpa. No tot val.

Ara que Antich ja ha acusat el Govern de mentir, les passes fins a la victòria són clares i concises. Només li falta definir quin SMS enviar als seus perquè es manifestin en la jornada de reflexió enfront de la seu popular. La resta és bufar i fer ampolles.

José A. García. (Rebuda per e-mail).