Justicia per a En Jaume Sastre

A Mallorca hi ha un fester de camades públiques tancades. I de terrasses i piscines de xalets toc no toc la mar, que ocupen, per tant, zona pública marítimo-terreste, de manera que no hi deixen passar la gent que hi va a peu.

Posem per cas que tres veïns afectats per una tanca que no els deixa passar per una camada o per un tros de vorera de mar, convoquen una roda de premsa per cridar l'atenció de l'opinió pública sobre aquesta feta. Posem per cas que els tres convocants proven de passar a peu pacíficament per la zona pública tancada per un particular.

A un Estat democràtic, de dret, amb separació de poders i amb una justícia independent, és tan sols imaginable que els maldecaps davant els tribunals, en lloc d'ésser dels particulars que tanquin el pas per zona pública, acabin essent dels ciutadans que provin d'exercir pacíficament aquest dret i que cerquin destapar i arreglar aquesta situació?

Posem per un instant que sí, que fins i tot en un Estat democràtic occidental normal es pugui admetre a tràmit que el denunciant de l'ocupació particular de la zona pública hagi de respondre davant un tribunal com si fos ell el malfactor. És tan sols imaginable cap altra sortida que no sigui la lliure absolució del voluntari que ha fet el mèrit cívic de cridar l'atenció de la ciutadania en defensa de la zona pública perquè tothom hi pugui passar pacíficament?

Dilluns passat jutjaren En Jaume Sastre per un cas que s'avé de dalt a baix amb l'exemple imaginari que he descrit. Només amb una diferència: ell és un independentista mallorquí pacífic. I el bocí de vorera de mar per on va provar de passar és davant una propietat del director del diari de la dreta nacionalista espanyola. Aviat sabrem la sentència.

Hem de confiar que la justícia, a l'hora de jutjar i de sentenciar, mira els fets. No la personalitat dels protagonistes dels fets. I manco la seva ideologia política o la seva volada social i econòmica. Perquè, si no era així, a quina conclusió hauríem d'arribar? Que existeixen sentències polítiques? No pot ser mai, dins l'Europa democràtica. O sí?

Jordi Caldentey. (Rebuda per e-mail).