Quina comèdia, senyors!

TW
0

Que no em vénguin amb cançons. Si els dirigents del PSC i d'ERC fossin mínimament seriosos, mai de la vida no haurien arribat a un acord per reconstituir un Govern tripartit que morí per inanició en la passada legislatura. I això per moltes raons, algunes de les quals són:

1) Perquè no han guanyat les eleccions, ans el contrari, han perdut vots, escons i percentatges. Tenen una majoria, però ha estat deslegitimada pels electors.

2) El PSC engegà ERC del Govern mig any abans de les recents eleccions perquè els republicans es negaren a donar suport a l'Estatut. Què hi tornen a fer, ara, si els tragueren a coces?

3) ERC farà president José Montilla, que per origen i tradició està molt allunyat de la concepció sobiranista que dóna sentit al partit republicà i al poble català que representa.

4) El PSC no ha pensat que està fent un flaquíssim favor a Zapatero i dóna aire al PP amb vista a les pròximes eleccions locals i autonòmiques. (O sí, que ho ha pensat? Doncs, pitjor encara!).

Els partits polítics i els seus dirigents han de tenir ambició, però aquesta no s'ha de confondre amb el desig de poder, que és allò que fan palès socialistes i esquerrans. Artur Mas guanyà les eleccions; els partits del Tripartit, amb l'excepció d'Iniciativa, han estat durament castigats. Eseny recomanava anar a l'oposició i fer una catarsi d'allò més necessària, patir una penitència que tots tenien ben merescuda, però no ha estat així. Han tornat on eren, és a dir, allà on per coherència mai no havien de ser.

Pere Joan Mas. (Rebuda per e-mail).