El complex de la dreta

És evident que l'esquerra està més ben dotada que la dreta per fer combregar amb rodes de molí la ciutadania. Sempre ha estat així, almenys des que Rússia va començar a exportar el seu famós «Front popular» i a vendre a tots els pobles d'occident la seva fórmula per eradicar la pobresa a base de carregar-se els governs conservadors «burgesos» per substituir-los per la famosa «Dictadura del proletariat». Hi va fracassar, com era de preveure, però es va torbar anys a fer-ho, i abans es van produir centenars de milers de morts per la seva causa.

La caiguda del Mur de Berlín va marcar una fita important en la història del comunisme, que semblava haver quedat definitivament desprestigiat; però no, com a Au Fènix han tornat a ressuscitar. Amb diferent roba, amb noves argumentacions però amb el mateix fanatisme de sempre: utilitzant de nou tots els seus artificis, les seves mentides, i les seves velles rancúnies, sense importar-los mentir, tergiversar i enganyar per dur les aigües al seu molí; aquests «progres» d'avui no dubten a intentar acoquinar els qui no pensen com ells, i arriben a l'agressió física i a la pressió psíquica per impedir que els seus adversaris puguin expressar les seves idees lliurement.

En l'ocasió anterior en la qual es va produir una situació semblant, la incapacitat de la dreta per reaccionar a temps, el seu desconeixement absolut del que veritablement es gestava entre bambolines; la seva por d'enfrontar-se amb les mateixes armes als provocadors; la seva afició a la comoditat i la seva esperança que les coses s'arreglarien per si soles els va portar a una terrible guerra civil, amb centenars de milers d'espanyols morts i més de deu anys de gana.

De nou estam davant d'una ofensiva dels qui estan entossudits a imposar les seves idees, utilitzant per a això tots els mitjans legals i il·legals. Gent que no dubta a acusar els seus adversaris de «feixistes» i «criminals» quan els convé, a pesar del fet que ells actuen com a tals, i volen dissimular quan la situació els és adversa afirmant «i tu més», o bé capgiren la realitat del tema per carregar contra els seus acusadors. I quina actitud adopten els milions de persones que no veuen de bon ull el gir que pren el país? Cap ni una, s'encongeixen d'espatles i miren cap una altra banda, pensant: «No ens fiquen en embolics, que aquests subjectes són capaços de pegar-nos un tir». Però no ens creguem que tota la culpa la tenen els ciutadans porucs, no senyors, els vertaders responsables que la gent d'ordre no es mobilitzi són els seus representants, que en lloc d'imitar el que fa l'esquerra (que provocant un enrenou amb cent persones és capaç d'espantar-ne cent mil), es limiten a lamentar-se i a llepar-se les ferides quan els provoquen o els sacsegen. Així es comença, primer t'atemoreixen i després t'esclavitzen.

Quina classe de democràcia és aquesta en la qual les lleis només s'imposen amb rigor quan es tracta d'uns i, tanmateix, se suavitzen fins a límits insultants quan s'han d'aplicar als qui ostenten el poder o si més no als seus lacais?

Miguel Massanet Bosch. (Rebuda per e-mail).