24/10/06 0:00
TW
0

Sí. 25 anys de Música Nostra. Seguiren l'estela encetada per la cantant Marusa Cano i decidiren treure la pols a una música i uns balls populars que s'havien anat arraconant com a simples espectacles folklòrics de dubtós atractiu fins i tot turístic. Es tragueren els vestits de pageset i pageseta i prengueren les places de tot Mallorca per fer festa, per fer ballar la gent. I no només perquè era la «nostra» festa i la «nostra» música, sinó perquè era divertit: La gent interactua, es coneix... Fan una ballada i després un refresc per descansar. I la gent parla i riu i fa festa.

A finals dels anys 70 i inicis dels 80, per tot Europa s'estenia l'anomenada «Riproposta». De la mà de músics i músicòlegs es recuperaven velles cançons i danses com a reflexos d'unes cultures que s'extingien, i els donaven aire nou, referents nous, noves sonoritats... Una nova raó de ser.

Música Nostra i Sis Som varen encapçalar la nostra «Riproposta» Mallorquina: movien trull i festa, i l'anomenat moviment «Ball a sa Plaça» va anar aplegant gent i més gent que ballava o que en volia aprendre les jotes, els boleros, les mateixes, els fandangos, i compartir alegria i festa i ganes de viure. Aquests dos grups varen ser el puntal perquè la nostra tradició no caigués en el més profund dels oblits. Darrera d'ells vengueren tots els altres: Aliorna, Coanegra, Xaloc, Tramudansa, Herbes Dolces i tants i tants altres grups que els han tengut com a referent.

Se'n podrien fer estudis, llibres, exposicions i fins i tot documentals per la nostra «estimada» IB3 amb tot el que han donat de si aquests 25 anys en la història de la música popular de les Illes Balears. Però no.

Sis Som feren un mutis silenciós i ningú n'ha tornat a parlar. Música Nostra fan 25 anys i ningú en sap res.

I és que aquest no és un país normal. En un país normal els 25 anys de Música Nostra serien un esdeveniment cultural de primer ordre; un homenatge merescut a qui ens ho ha fet passar tan bé, a qui amb la seva il·lusió, constància i professionalitat han evitat que la nostra cultura i les nostres tradicions esdevenguessin peces de museu. Però en aquest país no. Serà possible que ningú mogui un dit per qui ens ha fet moure el cos i la consciència? Hem d'esperar que ens convidin de nou a la seva festa en comptes de ser noltros qui els feim una gran festa? Ingrats i desmemoriats som els mallorquins.

Miquela, Pep Toni, Jimmy, Toni, Bernat i tots els Músiques Nostres de tots aquests 25, molts d'anys i gràcies!

Carles Llull Verd. (Rebuda per e-mail).