Que se'n vagin tots a ca seva

Que no s'estranyi ningú si, en conseqüència, els ciutadans d'aquest Estat ens decantam per altres opcions. A les competicions oficials, com en el darrer Mundial, érem legió els que «anàvem» amb Itàlia, per allò de la cultura llatina que ens representa tots; o amb Polònia, pels lligams lingüístics feliçment descoberts pels messetaris castellans. Ja ens agradaria disposar d'una selecció balear, però això, avui per avui, sembla molt difícil. No hi ha voluntat política ni federativa, i molt poca sensibilitat social. A més, el plantell de jugadors ens posaria a l'alçada d'Andorra o de San Marino, i per fer el que fa la selecció espanyola més val quedar a casa i que els ridículs els facin els altres. Una altra cosa seria constituir una selecció dels Països Catalans, o de la mateixa Catalunya amb algun suport dels nostres. Però aquest somni haurà d'esperar.

Però bé, tot plegat no és més que una reflexió abans de dir allò que realment pretenia. Senyors de la Federació Espanyola de Futbol: tan se fa que insisteixin amb l'errada de tenir el «sabio de Hortaleza» liderant l'esperpèntic futbolític espanyol. M'és igual si juga Raúl com si no. Tampoc no m'interessen res les bravates de a por ellos. Just, ho reconec, em cauria la cara de vergonya si sortís a l'estranger i algú em demanàs sobre la nacionalitat «espanyola» de Déu, proclamada pel locutor exhaltat d'una ràdio madrilenya en una frase famosa que ha fet la volta al món.

Llevat d'aquestes vergonyes, el que sí em sap un greu enorme és que per culpa del capdefava de Luis Aragonés, de la barra de Àngel María Villar i del desastre de joc d'aquests seleccionats espanyols, es paralitzi la lliga, deixem de vibrar amb el Mallorca i perdem de vista el Barça i el que queda del Madrid. Ens fan mereixedors d'una ofensa immerescuda i fora de lloc. Consumen un atemptat contra el costum, el sentit comú i el bon gust. Fer jugar aquesta selecció de «rojigualda» de «toros de Osborne» és un despropòsit absurd, una barrabasada que ens exclou a molts.

Fins aquí podíem arribar. Com deia el diari «Marca» el vespre abans del partit d'Espanya contra Suècia, «Si perdemos... dimitimos todos». Idò això. Jo el primer. Que ens deixin en pau, amb la lliga i la nostra selecció (balear o catalana), que pitjor que ells mai no ho podem fer.

Antoni Barceló. (Rebuda per e-mail).