«Mobbing Ciutat» i Diada de Mallorca

En el mes de setembre de 2006, Palma està infestada d'excavadores, grues i formigó per tot arreu. La vida a Ciutat s'ha tornat insuportable, però la ciutadania és caparruda i resisteix com pot. Ens hem convertit en uns experts d'esquivar forats, pujar rampes i, les dones, de suportar les impertinències d'alguns picapedrers que es creuen els reis del mambo. Hem après a dormir amb taps a les orelles i a aixecar-nos sense despertador abans que les taladradores comencin a foradar davall de la nostra finestra. D'una manera autodidacta, ens hem convertit en coneixedors de totes i cadascuna de les fases de la construcció de finques i aparcaments, la qual cosa ens permet apreciar, a simple vista, el temps que falta per acabar una obra, la qualitat dels materials emprats i les «xapuces» que s'estan fent a tot arreu, que un dia o un altre sortiran i s'hauran de reparar, i torna a començar l'obra. També hem arribat a captar la gràcia de les mentides que ens diuen les autoritats per explicar l'inexplicable i només esperam a mem si la diran encara més grossa. Si no fos perquè tenim altres maldecaps, podríem pensar en una autèntica política de mobbing ciutadà: assetjament diari (renou, pols, brutor, esbucament i construcció sense treva, ofertes de compra i especulació) als veïns per vendre les cases i partir de Palma cercant tranquil·litat. A la Diada de Mallorca, i encerclada, en aquests moments, per obres davant, a la dreta i a l'esquerra de ca meva, no crec que hi hagi cap festa per celebrar, sinó més bé un funeral. És difícil identificar-se amb una identitat mallorquina que permet la destrossa d'una ciutat com Palma i perpetra la destrucció no només del territori i de la llengua, sinó també de la salut de la seva ciutadania. Res a celebrar, idò. L'única bandera amb què ens indentificam molts dels ciutadans i dels mallorquins que veim com perdem inexorablement Mallorca es la de SALVEM MALLORCA. El GOB les reparteix de franc. Pengem-la i seguim resistint.