Idò jo la penjaré!!

TW
0

No som votant d'UM ni simpatitz per res amb na Munar, però faig comptes penjar al balcó la bandera que el Consell (la institució que representa a tots els mallorquins) ha fet obsequi als ciutadans de Mallorca sense distinció del seu origen, llengua materna, raça, ideologia o religió. Comentaris, n'he sentit de tota mena. A uns els farà vergonya penjar-la, simplement perquè s'empegueixen dels símbols de Mallorca, els troben ridículs, no fos cosa que els veïnats puguin dir que són uns radicals simpatitzants de Batasuna; en canvi, aquests mateixos se passegen amb una bandera espanyola cada vegada que juga la selecció espanyola i es passegen amb un «torito» espectacular en el seu cotxe. Alguns, no la penjaran perquè pensen que la puresa del nostre país és la senyera quadribarrada sense «castellet», i que la bandera del «castellet» és la dels gonelles-anticatalanistes. Uns altres, no la penjaran perquè pensen que és una ocasió d'oportunisme polític de na Ma. Antònia Munar. N'hi ha que troben que el 12-S no és la Diada de Mallorca, sinó que hauria de ser el 31-D. N'hi ha que troben que no s'ha de celebrar la Diada perquè troben que el fet de tenir un Regne de Mallorques no és un fet tan important com la conquesta del Rei Jaume I d'Aragó que, recordem, va tocar terres mallorquines per primera vegada un 12 de setembre de 1229. Fins i tot he sentit gent que deia que aquesta és una diada «catalanista» perquè es celebra el dia següent a l'11-S, Diada de Catalunya (betzols, n'hi ha per tot). N'hi ha que troben que les diades «regionals» són una xorrada i que són absurdes, però ben bé que se'n recorden que el 12 d'Octubre és el «dia de la raza». Jo, com tots els altres, som mallorquí i m'estim la terra on visc i, tot i pensar que una bandera no és més que un bocí de tela amb un parell de colorins, pens que els mallorquins ens hem de sentir orgullosos de ser qui som, i ho hem de mostrar a la gent. Per això, jo ja he penjat la bandera al balcó, i no ho faig per na Munar, ho faig per Mallorca, perquè, malgrat tots els inconvenients que té, aquesta és la terra on he decidit viure, i és la terra que estim.

Xavier Serra Cantallops. (Rebuda per e-mail).